Les línies editorials dels grans mitjans evidencien la seva complicitat amb el poder mentre a les redaccions els periodistes compleixen la tasca de transmetre la veu del seu amo sense interpretar ni jerarquitzar les notícies i alhora assumeixen el paper de mers gestors de continguts en funció dels clics que rep cada noticia.Els continguts s’han multiplicat en l’era digital al mateix temps que s’han empobrit, per tant, en aquesta conjuntura s’obre una bretxa que arracona l’exercici del periodisme i, en conseqüència, la llibertat d’expressió i la defensa dels valors ètics.
Un repàs a alguns dels hashtags de Twitter ens acosta a la greu situació que travessa el periodisme, entre d’altres, # periodgino # contralaprecariedad # nodespidos # informacionveraz # gratisnotrabajo # sinpresiones.El malestar i el clima de tensió traslladen la inestabilitat dels mitjans en un entorn turbulent jalonat de reestructuracions, expedients de regulació d’ocupació, ofertes laborals indignes i un futur poc encoratjador.La crisi del periodisme és cada vegada més profunda i, en conseqüència, la societat de la desinformació guanya inputs enfront de la del coneixement.L’aplicació del codi deontològic en aquest context és una utopia que cada vegada guia menys l’exercici de la professió.
L’activitat periodística implica per definició exercir en tota la seva plenitud el dret fonamental a la llibertat d’expressió recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i, per extensió, fer ús de la llibertat de premsa celebrada des que La Unesco va proclamar el 1993 el dia 3 de maig com a Dia Mundial de la Llibertat de Premsa al reconèixer que “una premsa lliure, pluralista i independent és un component essencial a tota societat democràtica”.
La base de la democràcia es fonamenta en la pluralitat que és el pilar fonamental de tota societat lliure.No obstant això, els mitjans s’esvaeixen a un ritme trepidant que deixa pas a un panorama descoratjador mentre la crisi de la comunicació conviu amb la deteriorada situació econòmica.El 14 d’abril la FAPE (Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya) va aprovar la declaració de Valladolid convocant els periodistes a manifestar-se el dia que se celebra la llibertat de premsa i recordant que “sense periodistes no hi ha periodisme.Podran canviar les redaccions, podran canviar els escenaris laborals, però sempre caldrà un periodista ben format i capacitat per jerarquitzar l’abundant informació que circula, cobrir les notícies que interessen i preocupen els ciutadans i per fer les preguntes que temen els poderosos “.
La demanda compromesa de la premsa davant del moment especialment crític que travessa el sector posa de manifest la fragilitat de la professió de periodista.La llibertat d’informació és essencial per defensar altres drets fonamentals i fomentar la transparència; qualsevol obstacle que minvi a la ciutadania el dret a estar informada fomenta l’opacitat i, per tant, debilita la democràcia.
“Una premsa lliure pot ser bona o dolenta, però sense llibertat, la premsa no serà altra cosa que dolenta” Albert Camus (1913 – 1960)
