Escric aquest text en un dia que plou amb persistència per tota Catalunya, fa uns quants dies que hi plou. Tot i que la setmana anterior les pluges havien alleugerit una mica la greu situació, continuava havent-hi un seriós problema, portàvem massa mesos de secada. Potser durant aquest mes de maig hi plogui més i s’omplin una mica els pantans per passar l’estiu sense restriccions. S’hi veu llum. Ben segur que els aqüífers notaran aquestes pluges, el terra és moll i l’aigua es filtra i s’escorre per la terra. Amb tot, no hauríem d’estar tranquils.
Si hi plou més i s’arriben a recuperar les reserves, correm el risc que passi com el 2008. Aleshores vam patir una de les periòdiques secades, no tan intensa com la d’ara, que assoten Catalunya. Tothom s’hi va posar les piles. Els tècnics van començar a analitzar quines mesures calien. L’Agència Catalana de l’Aigua va fer feina. Van plantejar mesures més o menys controvertides, com la dessalinitzadora de Foix entre altres. Si rescatem les memòries elaborades per l’Agència Catalana de l’Aigua, trobarem aquests projectes i la planificació corresponent. El govern va iniciar els procediments per tirar endavant algunes obres que permetrien encarar altres episodis amb més garanties. Al portal de la transparència hi apaeixen.
Algun dia, no ho sé ni tampoc importa, en van desaparèixer de la planificació, la crisi econòmica va ser un tornado que se’ls va endur. Segons els governs, no era una prioritat. Devien pensar que, si venia un altre episodi com aquell el bisbe de Vic sortiria a solucionar-ho.
Si comparen la situació amb la del 2008, hi ha alguna diferència substancial. La secada d’ara ha estat bastant més intensa, la població i el turisme han crescut, hi ha més piscines i les pèrdues d’aigua per manca de manteniment són més grans. Per contra, es recicla més aigua i per a la neteja i el rec s’utilitza més aigua no potable. La situació és ara més greu i no estem en bona situació per abordar els episodis cíclics de secada, que els experts auguren encara més greus i sovintejades a causa del canvi climàtic.
El Govern fa uns mesos que, veient la gravetat de la situació, va prendre mesures pal·liatives i va programar accions per evitar futures situacions de crisi. El conjunt de mesures difícilment estaran acabades el 2027.
Només un detall, recuperar i dessalar aigua requereix energia, enviar-la a les depuradores i reomplir els aqüífers també. No he sabut trobar el programa sobre producció d’energies renovables. Recordo que en això som a la cua de la península. O es pensa emprar l’energia elèctrica de les nuclears?
El pla de subministrament d’aigua per a tots els usos, la producció d’energies renovables i l’adequació de l’economia al canvi climàtic són temes que només entren a l’agenda del govern en moments de crisi.
La preparació del país per al futur immediat, que hauria d’haver estat present o pot ser passat, estan absents. Porto la meitat de la meva vida sentint parlar de corredor mediterrani, d’ampliació de l’aeroport, de la Catalunya en xarxa, virtual i física, de la reforma de l’administració, del traspàs de beques universitàries, de la catàstrofe de rodalia, del model de finançament, d’inversions no realitzades, de la B-40, del deteriorament de les platges, etc. Papers, molts, que apareixen de tant en tant, plans estratègics, plans nacionals, estudis diversos, realitats, cap. En uns casos ens encomanem a una marededeu i en altres mirem Madrid.
El dia a dia mana. Es plantegi el que es plantegi sempre hi ha algun grup polític en contra o alguna plataforma en defensa d’alguna cosa. És possible governar amb tothom a favor? És possible trobar alguna acció de govern que no generi controvèrsia o manifestacions en contra? Certament, no. Menys ara que hem entrat en l’era “conspiranoica”.
Ara que som en període electoral torno a la pregunta que sempre em faig. Com és que un mal gerent o un mal director general d’una empresa són acomiadats i cal que busquin feina en una altra empresa i un mal governant té totes les opcions de continuar en el càrrec o en un altre similar? La realitat és que el governant més inútil, del color que sigui, té moltes opcions de ser reelegit o de ser promogut a ocupar alguna cadira ben remunerada.
És habitual que les promeses electorals, que no deixen de ser el compromís amb l’elector, les incompleixin sistemàticament i sense escrúpols, i es tornin a presentar sense ni demanar disculpes i la gent els torni a votar.
A més, tots ens comportem com uns idiotes. Només cal llegir un programa electoral per veure que la suma del cost de totes les coses que diuen que faran no es paga ni amb el pressupost de dues legislatures. Hem consolidat l’engany com un comportament usual. Ningú no ho veu malament.
Jo diria que el president i els consellers que no han complert el programa sense una causa realment justificada, haurien de quedar automàticament inhabilitats per a qualsevol càrrec de govern o de representació política durant un mínim d’una legislatura. L’ostracisme hauria de ser el destí.
Potser aleshores els programes electorals deixarien de ser una llista de desigs que els redactors del programa saben que no es podran complir. Potser en comptes de promoure indocumentats per als càrrecs, buscarien professionals competents.
