Poc futbol, però recital de gols
La millor notícia de la primera part venia essent que, malgrat tenir ocasions, el contrari no ens n’havia fet cap, i la cosa s’enterbolia, i semblava que no havíem posat el rellotge a l’hora local i que estàvem fent escalfaments, poc fins, pasturant, en un mot.
I quan semblava que l’empanada començava a prendre dimensions preocupants, ha saltat la guspira de geni que feia falta per a encarrilar el resultat, ja que no el joc, perquè el gol de Messi, clavant-la a causa d’una jugada d’extrem de Bojan, corrent cap a la bandera, aixecant el cap quan cal i passant-la enrera quan cal, o el d’en Puyol (captain’s back!) més de pissarra, recordant allò tan bonic Marquez-Puyol que va fer al Bernabeu, col·locada aquest cop amb molt gràcia per Messi i pentinada pel capi cap a la xarxa, perquè fins i tot el tercer, de nou de Messi i de nou per assistència, tan generosa com intel·ligent altre cop de Bojan, tres golassos per a tranquilitzar-nos respecte al marcador, no indiquen que haguem vist cap partidàs ni massa futbol.
I el que hem vist a la segona part, ja fa de mal dir-li partit de futbol. Ha esta d’un avorriment metafísic, fora el gol per al hat-trick de Leo, que fins i tot és capaç d’aprofitar una pilota morta (per un mal control de Bojan, aquest cop no m’ha semblat cap jugada pensada, però queda dit que per tercer cop venia del de Linyola) i veient el porter avançat, li proporciona el impuls just per a dibuixar una paràbola amb efecte perfecte per curullar des de la central de l’àrea a l’escaire de la porta l’exemple del gol imparable que tota escola de futbol haurà d’ensenyar en el futur. Ah, i Pedrito, heroi local amb el cor partit, que ha fet una jugada individual molt maca que ha tornat lelo al seu marcador que se l’ha acabant fent en pròpia porta, però com que qui escriurà l’acta és Perez Lasa, que ha demostrat necessitar graduació, ja podem comptar que li ha assignat al canari (al nostre canari).
Res, que molt bonic, però comptat i debatut només números per a les estadístiques, però mai menys; sempre fos així quan juguem amb equips de tietes.
