Encara que no és un aliment molt popular, de tant en tant llegim que en diuen que és un superaliment. Vagi per endavant que el concepte de superaliment és una bajanada.
L’aliment al que em refereixo és una hortalissa inconfusible, la remolatxa. Ja sabeu que de la remolatxa s’extreu el sucre, però no, no em refereixo a aquesta que és la remolatxa sucrera de color blanc, em refereixo a la remolatxa hortícola que és porpra i que veureu en qualsevol mercat.
Si busqueu el contingut de micronutrients que té una remolatxa, no veureu res d’espectacular. Cal tenir present que gairebé el 88% de la remolatxa és aigua. Dels micronutrients, només en destaca el seu contingut en folats. Prendre 100 g de l’hortalissa en donaran el 27% de la quantitat diària requerida. També té manganès, amb els 100 g n’obtindríem el 16% de la quantitat diària requerida.
De vegades és recomana prendre’n per obtenir “ferro vegetal”. En té, però poc. El que és cert és que prendre xips de remolatxa, és a dir, deshidratada, ens aporta força ferro. Prendre 100 g de xips, representa ingerir-ne el 190% de la quantitat requerida. Uns 50 g en serien més que suficients i aportarien 250 kcal. Potser no és gaire barat, però és una bona opció dietètica i més sà per als triglicèrids i la glucèmia que les patates xip.
Estan de relativa moda les virtuts de les remolatxes, concretament el suc, per la seva aportació de nitrats. A l’organisme, els nitrats és redueixen a nitrits, i els nitrits produeixen òxid nítric. L’òxid nítric és una espècies de nitrogen reactiu que, de forma natural, actua de senyalitzador molecular. És un efectiu vasodilatador. Per exemple, el tadalafil, fàrmac destinat a tractar la disfunció erèctil, augmenta l’òxid nítric per produir la corresponent vasodilatació.
L’òxid nítric, i per tant els nitrats, ajudaria a reduir la tensió arterial. De totes maneres, els estudis fets mostren que baixa la tensió arterial en les persones normotenses, però no en les hipertenses. Hi ha estudis que mostren la utilitat dels nitrats, i per això han popularitza el suc de remolatxa, en el rendiment esportiu. Els nitrats serien un ajut ergogen, provocarien l’augment de l’oxigenació muscular i una millora del rendiment físic esportiu. I ha molta discussió sobre quin tipus de millora produiria en el rendiment esportiu.
Que a ningú li passi pel cap prendre nitrats aïllats com a complement. De fet es posen com a additius als aliments per protegir-los, ja que eviten microorganismes en els productes carnis, especialment el Clostridium botulinum. Tanmateix, els seus efectes són controvertits. Produeixen a l’organisme nitrosamines que són cancerígenes. Això no passa si es pren en suc vegetals rics amb vitamina C.
Els aliments més rics en nitrats, a banda de la remolatxa, són els espinacs, la ruca, l’api, el fonoll, els raves, i l’enciam.
Amb tot, les remolatxes tenen una característica especial, contenen betalaïnes. Les betalaïnes tenen diverses propietats terapèutiques. S’ha publicat que són antioxidants, antiinflamatòries, hepatoprotectores i anticancerígenes, sense efectes adversos. Destaca la betanina de color porpra, és la que dona color a la remolatxa. Diria que ens manca molt coneixement sobre les propietats de les betalaïnes a l’organisme.
Conclusió: la remolatxa, crua, en suc o deshidratada, és un magnífic aliment. En cap cas miraculós, però com heu vist, ens pot ajudar a mantenir-nos sans.
