Als benvolents lectors,
Els versots que llegireu
-siguin premiats o no-
No són brossa a pela amb deu.
Tots plegats són expressió
d’ideals ben arrelats,
més reals o més fantàstics.
Alguns són enrabiats,
altres dolguts o sarcàstics.
Tots són clars i catalans,
lluny de les modes vigents.
Són versos bel·ligerants,
agradin molt, poc o gens!
***
Ai Llibertat! Si fossis pia,
si tu, silenci mineral,
sabessis dir el meu crit més alt
fet de penúria i llunyania!
Ricard Permanyer.
La llibertat no és cap cimal.
És un iuiú que puja i baixa.
La seva mida és desigual,
adés hi ha escaig, adés rebaixa.
La LLIBERTAT, la gran, on és?
O viu només en l’esperança?
Ès mal si falta i mal l’excés,
però qui mena la balança?
Potser només hi ha llibertats
De pes divers i de cent marques.
Les unes pels espellifats.
Les altres pels de plenes arques.
Ai Llibertat! Fossis de mena
augusta i ben igual per tots,
i que la pàtria et tingués plena
i no tan sols uns minsos brots!
