En el món científic existeix una faula enginyosa que sovint s’utilitza per explicar les conseqüències d’un procés adaptatiu. La faula és la següent: si llances una granota en una olla d’aigua bullent, aquesta saltarà en tocar l’aigua i se salvarà. En canvi, si deixes la granota a la mateixa olla, però d’aigua freda i augmentes la temperatura molt lentament fins a arribar al punt d’ebullició, aquesta morirà bullida, ja que el seu cos s’adaptarà progressivament sense adonar-se fins que sigui massa tard.
Aquesta faula s’usa en la majoria dels casos per contar per què els humans som tan passius envers el canvi climàtic. Si de la nit al dia el món canvies (el que va succeir amb la covid-19), tots ens arremangaríem les mànigues per buscar una solució com més aviat millor, però si pugen les temperatures a poc a poc, hi ha incendis, però rarament els tenim al costat de casa o hi ha una sequera que només ens afecta a l’estiu, no ho considerem tant greu.
Explico tota aquesta historieta perquè amb els nostres hàbits ocorre el mateix. Cadascú està acostumat als seus, i rarament fem canvis dràstics d’avui per demà. Normalment, ens porta un llarg procés adaptatiu canviar el nostre comportament. Una persona no es torna fumadora en un dia; primer proves la teva primera cigarreta quan ets adolescent, quedes amb altres companys per fumar a l’hora del pati, compres el teu primer paquet a l’estanc, i al cap de vint anys t’adones que ja en fa vint que fumes.
Actualment, estem vivint una pandèmia de joves addictes a les xarxes socials els quals la tecnologia ha hackejat els seus cervells. Per què dic hackejat? Tot resideix en el neurotransmissor anomenat dopamina. Aquest se segrega quan acomplim una activitat que ens genera plaer. La tecnologia ha potenciat qualsevol forma de plaer: sexual amb la pornografia, visual amb plataformes de reproducció en línia, estètic amb botigues en línia, entre d’altres. Ho tenim tot a l’abast les 24 hores del dia. No hi ha aturador.
El nostre cervell no està dissenyat per funcionar d’aquesta manera. Som fruit d’un procés evolutiu el qual la dopamina no se segregava ni la meitat de vegades que es fa avui en dia. Cada vegada que obrim l’Instagram, el nostre cervell la genera, igual que quan fem scroll amb cada vídeo de TikTok o quan rebem missatges de WhatsApp. Som com petites rates de laboratori que ens alimenten amb petites dosis de sucre cada cinc o deu minuts. El problema de veritat és que ens convertim en addictes a les xarxes socials perquè cada vegada més necessitem una dosi més alta de dopamina. El plaer necessita equilibri; quan hi ha un sobre consum de dopamina, l’ansietat, l’estrès i la depressió apareixen.
Cal recordar que totes aquestes plataformes esmentades anteriorment es van crear amb l’única finalitat que l’usuari passi el màxim de temps en l’aplicació per així guanyar més diners, ja que els anuncis els veu més gent. Els seus creadors mai s’han procurat de la nostra salut mental i del temps que passem en elles.
És per això que com diu la famosa dita popular, el primer pas és acceptar que som addictes. El segon, tenir una gran força de voluntat per autoregular-nos i el tercer canviar els nostres hàbits, com per exemple no utilitzar les xarxes socials al despertar o abans d’anar a dormir.
