Comencem pel principi i desfem-nos d’equívocs. Quins objectius perseguim els nacionalistes catalans? Molt senzill: aspirem a la supervivència de la nació catalana, la seva prosperitat i la seva llibertat. Res més, i tampoc res menys.
Els i les nacionalistes catalans defensem els interessos de la gent d’aquí, els béns i serveis de Catalunya, els treballadors i empreses catalanes, i el nostre patrimoni històric, natural i lingüístic. En altres paraules col·loquials i entenedores: defensem “lo nostre”. És a dir, fem exactament el mateix que fan tots els Estats del món i, val a dir, també algunes nacions sense Estat que estan, ideològicament, menys desorientades que nosaltres.
El nacionalisme català és, doncs, extraordinàriament inclusiu: l’única cosa que demana és gent que s’hagi fet seva la nació catalana, hi cregui, i pensi que val la pena fer alguna cosa per sí mateix, per la resta de catalans i pel patrimoni material i immaterial del país.
Doncs bé: les polítiques que defensem els nacionalistes catalans són les que serveixen els objectius esmentats, i rebutgem les que els perjudiquen. Polítiques que, de vegades, podran ser més associades a l’esquerra i, d’altres vegades, més associades a la dreta. El catalanisme és un plantejament supraideològic, holístic i transversal: la orientació de la nostra legislació, el nostre grau d’intervenció en l’economia, i el nostre discurs públic estan al servei de la supervivència de la nació catalana, la seva prosperitat i la seva llibertat.
El nacionalisme català, doncs, no casa bé amb els packs ideològics. Ja ho sabeu: em refereixo a aquella manera de pensar que consisteix en que si ets de dretes, hauràs de combregar amb una sèrie de polítiques determinades, amb un discurs concret i, en el camp internacional, t’hauràs de posicionar necessàriament amb un conjunt d’Estats en detriment d’altres. I si ets d’esquerres, doncs el mateix en sentit contrari.
Això implica, necessàriament, que la nostra estratègia no va pel boc gros, sinó que treballa cas per cas. En el context de la globalització econòmica, del canvi climàtic i el retorn d’un endurit món multipolar, lluny de dogmatismes ideològics el que ens cal més que mai és una política de bisturí. Que apliqui solucions individualitzades i catalanes a l’economia, la llengua, el medi ambient, el turisme, els nouvinguts, les polítiques socials, i les relacions internacionals i amb l’Estat.
Els nacionalistes catalans ens ocupem, finalment, de les coses d’aquí per pragmatisme i per humilitat. Per pragmatisme, primer perquè ningú més s’ocuparà del nostre país, i considerem que tenim el dret i la capacitat d’autogovernar-nos. I per humilitat perquè, sens perjudici de la nostra contribució a un món més democràtic, pacífic i sostenible, defugim discursos grandiloqüents i aspirem a complir a la part que a nosaltres ens ha tocat: Catalunya.
