No m’agradaria que el batlle i els regidors del meu poble o de la meva ciutat es rebaixessin el sou. No me’n refiaria si ho fessin. I ara sembla que s’hagi posat de moda. El batlle del poble X es rebaixa el sou! Gran notícia! Sensació de demagògia i de populisme barat. No és cap consol ni em sembla que amb mesures d’aquesta mena se surti de cap crisi. Fa l’efecte com si rebaixant-te el sou rebaixessis també la teva responsabilitat i la teva dignitat i et sentissis culpable d’una situació que no has pas provocat tu. Igual que els càrrecs electes i de representació que renuncien a cotxe oficial i ara van amb metro, autobús o bicicleta. O els diputats europeus que viatgen en classe turista. Jo no ho faria mai. No em sembla que sigui aprofitar-se de res. Un càrrec no és per sempre, però mentre s’ostenta cal fer-ho amb la dignitat que li correspon. Ja se sap que hi ha corrupció, que sempre n’hi ha hagut i que sempre n’hi haurà perquè és condició humana. I naturalment que cal combatre aquesta corrupció en qui es demostri que hi ha caigut. Prefereixo, però, fixar-me en els honestos. Perquè hi ha també qui exerceix el seu càrrec i la seva responsabilitat de manera honesta i esforçada i aquests constitueixen l’exemple a seguir. Rebaixar-se el sou no és donar exemple de res. Rebaixar-se el sou no retorna la confiança ni l’esperança. Rebaixar-se el sou ho rebaixa tot. Moral inclosa.

www.miquelcolomer.cat