Noms en clau d’operació militar, Neucat, Catfugim cap a casa. Alarma general des de les institucions i sobretot en aquells sectors que en depenen més directament, l’ ensenyament i la sanitat. La consigna ha recorregut la columna vertebral de les comunicacions telemàtiques i -per allò que no em poguessin dir- s’ ha difós una alarma general a la població. Arriben ordes siberianes.
Com és possible que encara tinguem a sobre la manera de pensar del tripartit, que defuig el compromís.
Com hem passat d’ un país capaç de passar a França per Núria en ple hivern per fugir de la policia de Franco a aquesta mena de societat amorfa que davant de la mínima dificultat prefereix no afrontar-la i quedar-se a casa?
La universitat tancada. Quan n’era estudiant ens la van tancar els grisos, però no un serrallet de neu!. Collons!
Tots els nanos de totes les edats cap a casa o a la plaça, perquè ja em direu si el que vol un nano no és jugar amb la neu. Clar que primer caldria que hi hagués neu.
Passa amb les comunicacions via twiter, web o sms que s’ha posat en mans inexpertes un mitjà de comunicació que creix cada dia en amplitud per a determinats àmbits socials- no a tots. I així resulta que els mateixos que fan feina administrativa es veuen en cor d’ enviar des de l’ ajuntament un sms a tots el veïns dient que no duguin els nanos a l’ escola perquè potser nevi. Que si tenen cap problema parlin amb la policia loca.
Així com sona, la policia loca. A mes de faltes ortogràfiques, les pitjors faltes son les de capacitació. Cal tenir sensibilitat envers als efectes que crea una comunicació massiva. No han sentit a parlar mai de Mc Luhan , ni del seu “media is massage”. Ni idea de qui son Ogilvy, Bernback, Reeves i els posen davant d’un Airbus 380 tan sols amb el permís de circulació de ciclomotor.
Si té més credibilitat l’ home del temps del telenoticies que el President o el Conseller, mentre als polítics els hi faci més por els diaris que l’opinió pública, que cada cop depèn menys del diaris, mentre els assessors prioritzin el -per si de cas- al -cal tirar endavant- seguirem en la dinàmica del tripartit, seguirem enfonsant-nos amb o sense neu.
Amb actituds com la d’ ahir i d’avui mateix no es pot tirar endavant un país. Els carrers de Barcelona eren deserts, com esperant una gran catàstrofe que no va arribar i que no ho hagués estat mai una catàstrofe.
Sabeu el què ens costa aquesta mentalitat de funcionari que vol cobrir-se les espatlles per si de cas algú rellisca pel carrer? Els polítics s’han contagiat de la covardia de les decisions fàcils. Valor senyors!. Són on són per a prendre decisions no sempre agradables, però sempre en benefici del país, per Catalunya.
Més valentia i fora aquells que no s’atreveix a exercir el seu càrrec amb tota la dignitat, exigències i conseqüències.
Fa fred. Posa’t la bufanda, nen. I cap a l’escola.
