Benet XVI, el desembre passat, visità una presó romana. No era un dia qualsevol, sinó una jornada pre-nadalenca. El Papa Benet XVI volia passar una llarga estona amb els delinqüents empresonats a la càrcer de Rebibbia. Fou el dia 18 de desembre. Es dirigí a tots els presos i a les autoritats penitenciàries. Segur que uns l’escoltaren amb amor i atenció: uns altres amb una mica de sorpresa; potser uns tercers amb escepticisme afegit; i uns darrers amb cert malestar interior. Però tot el que digué ens aprofita per als qui volen preguntar-se per la vertadera justícia i la possible misericòrdia envers aquells que han estat condemnats a la presó: amb pocs o molts anys de penes.

El Sant Pare, a la presó romana de Rebibbia, tocà d’entrada, el tema evangèlic: “Estava a la presó i em vinguéreu a veure ” (Mt. 25, 36). Jesús -afirmà el Papa- s’identifica amb els detinguts, així com també ho fa amb els famolencs, els estrangers o immigrants, els malalts, etc.” Tots ells necessiten d’ajut i conhort. I aquesta “és -deia ell- la raó principal que em porta la felicitat d’estar aquí, per tal de resar, dialogar i escoltar”. Actituds fonamentals de qualsevol ésser humà que cerqui la pau dels cors des de la bondat.

El Papa volia posar-se en la pell de les vicissituds personals de cadascun dels presos, però “lamentablement no és possible; he vingut per dir-vos senzillament que Déu us estima amb un amor infinit i que sou sempre fills de Déu”. Benet XVI, fins i tot, els digué que el mateix Jesucrist “va experimentar la presó, fou sotmès a un judici davant un tribunal i va patir la més feroç condemna de la pena capital”. Es referia a la possibilitat de fets semblants ara i avui ? Sens dubte perquè no podem descartar la possibilitat d’una pena injusta de presó per a un innocent, a causa d’un error judicial.

Els va parlar de restaurar la justícia i de rehabilitar els culpables, dels possibles maltractes dels reclusos i també, de vegades, de l’injusta aplicació de la llei; la qual cosa suposaria una violació dels drets humans. Al mateix temps els recordà com la humanitat té el dret i el deure de cercar la reconciliació, la justícia i la pau; de començar una nova vida i una renovació interior pregona. I per això, els reclusos, com a éssers humans que són, malgrat els delictes i crims comesos, “mereixen de ser tractats amb respecte i dignitat”. Els homes no poden aplicar la justícia divina, però al menys han d’apuntar-hi, i tractar de captar l’esperit profund que l’anima, perquè així il·lumini també la justícia humana. S’ha “d’evitar, com lamentablement no poques vegades passa, que el detingut es converteixi en un exclòs”...Es viu això -ens podem preguntar- a Guantànamo, a les presons de la Xina, de l’Iran o de la Síria ? Afecta també a l’estat espanyol ?

Continuarà…