Quin color té el passat? Es pot assaborir i olorar? Tenim memòria per rememorar un fet feliç o desgraciat?
No es parla gaire del passat, del nostre passat, del pretèrit en global. Sembla condemnat a existir transitòriament per esvair-se en el temps i no causar molts estralls.
En un món frenètic i veloç el que importa és el demà, el succesius esdeveniments que planegem amb fervor i il.lusió, viure amb intensitat cada segon de la vida.
Ens fan feliços els plans futurs, la incertesa del dubte, els projectes que edifiquen les motivacions diàries i els somnis per complir, és inherent a la condició de viure, inqüestionable al sentit de la nostra existència.
I el passat? I allò que vam viure amb intensitat o apatia? I tots els episodis que van conformar el que som avui?
La nostra infantesa i joventut van ser experiències úniques de decepcions, vivències, troballes, enamoraments o esforços… vam recorrer el camí amb intuició o desconeixement però van ser els nostres viatges excepcionals i inimitables.
Es diu que la felicitat no té res a veure amb tenir una vida perfecta o plena de somnis complerts; la vida va de futur, present i un passat que va formar part de nosaltres mateixos, de records inesborrables que possiblement van ser amargs i dolços com els records, però van formar part de nosaltres com a individus íntegres.
Els anys viscuts poden rememorar-se infinites vegades, pot ser un joc divertit i temptador alhora, poden fins i tot ser un repte per intuir en la persona que ens hem convertit i reflexionar sobre les turbulències emocionals del ésser humà i les teranyines de la voluntat, dels desitjos, dels somnis, de les decepcions.
Com un calaixet invisible la memòria espera complaent, ens ajuda a dignificar la nostra personalitat i a millorar dia a dia. El passat és un tímid company de viatge, un ombra que no vol molestar però que ens recorda la necessitat de renéixer a cada moment malgrat els infortunis que hàgim viscut.
El passat és de colors, és opac i multicolor alhora, és invisible i real com un misteri. És l’origen del ara, de la realitat que vivim amb frenesí i força per acaronar cada instant d’aquesta vida inexplicable i fascinant.
El passat ens pot fer feliços sens dubte perquè ens els records som poderosos i invencibles, ens pertanyen com el present…una infinitat de fotogrames que ja han marxat per ser recordats. La paradoxa és sempre meravellosa.
