Aquests dies de finals d’agost i primers de setembre hem vist com alguns dels fenòmens meteorològics més extrems afectaven diverses poblacions i comarques catalanes, amb pedres de grans dimensions, fortes ventades com esclafits o mànegues i grans quantitats d’aigua en molt pocs minuts que ens recorden els climes tropicals. Fenòmens meteorològics que la meteorologia els anomena com a temps sever o temps violent, i que són de molt difícil predicció per la rapidesa en què es generen i per la dificultat en determinar on serà l’impacte, ja que ho fan de forma molt local.
A Catalunya ja fa uns anys el Servei Meteorològic està aplicant un mètode de predicció pel temps violent basat en la detecció de llamps durant la fase de maduració de les tempestes que anomenen “lightning jump”, un mètode que permet fer avisos amb unes previsions de 30 minuts a dues hores abans del fenomen amb la dificultat de la determinació local on impactarà. Malauradament, aquesta predicció basada en llamps no es va produir pel temps violent que va impactar el Baix Empordà el passat dia 30 d’agost.
Les diverses onades de calor d’aquest estiu i l’alta temperatura de l’aigua del Mediterrani ens seguiran generant ràpides i fortes tempestes, que lluny d’omplir els pantans, comportaran afectacions sobre el territori i les persones, i davant aquestes situacions és imprescindible seguir treballant sobre les previsions meteorològiques a molt curt termini, el nowcasting, i també per determinar uns llindars més apropiats per a tempestes torrencials o ventades excepcionals, perquè aquestes situacions que fins ara eren excepcionals sembla que han vingut per quedar-se i fer-se més habituals.
També hi ha una feina molt important a desenvolupar davant les situacions metrològiques de curta previsió o les emergències greus i sobtades com són els accidents químics, i es tracta de l’avís a la població i les mesures d’autoprotecció que cal emprendre ràpidament davant aquests fenòmens. L’avís ràpid i la resposta adequada requereixen molta tecnologia i aprenentatge per part de les administracions, la ciència i la ciutadania.
Respecte als avisos a la població, aquests haurien de ser molt ràpids i geolocalitzats, un sistema que ja existeix i que s’aplica a països com els Estats Units, el Japó, Xile o les Filipines entre altres, i que permet enviar missatges de text als mòbils que estiguin actius i que es troben en una zona concreta. El sistema s’anomena Cell Broadcast. Aquest sistema es va determinar com a obligatori a tots els països de la comunitat europea i es donava de temps fins al juny de 2022 perquè els estats membres l’apliquessin i el posessin a disposició de les Proteccions Civils per informar a la població en situacions d’emergència. L’Estat espanyol encara no ha finalitzat el seu desenvolupament i no ha determinat com i quan es podrà utilitzar, i esperem que, ja que tard, almenys les persones que han liderat el projecte tinguin els coneixements i experiència suficients sobre gestió d’emergències en protecció civil perquè no acabi sent un producte o un procediment que no serveixi per a aquests tipus d’emergències ràpides i sobtades.
I respecte a l’aprenentatge, necessitem fer molta difusió de l’autoprotecció de cara a la ciutadania, perquè no és suficient en penjar-ho a les pàgines web o fer una piulada, i per això es necessita una implicació més gran dels ens locals vers la gestió de les emergències, i també més sensibilitat de les administracions superiors respecte a les necessitats i diversitats dels municipis, que no se solucionen amb plans irreals o plans que en alguns casos pretenen ser més un desig d’intencions d’omplir egos de superioritat o autoritat que no garantir una eficiència de gestió i coordinació.
La previsió i l’avís són les actuacions que es fan amb poc o cap marge de temps davant una emergència i cal seguir treballant per millorar-les, però la planificació, la prevenció i la sensibilització és imprescindible que s’hagin realitzat abans, es facin molt bé i s’ajustin a la realitat i coordinació de tots els recursos existents, si realment es vol afrontar amb el menor risc i amb la màxima eficiència la gestió de les grans emergències.
