Res, ni deixant la gespa llarga i per regar, que més que Romareda ja s’acostava a ser una romaguera. Un altre hattrick: el primer de cap, el segon d’eslàlom gegant i el tercer des de ran de línia de l’àrea. Pim, pam pum, i que vagin passant. Messi està immens, inabastable, infinit. Fins i tot quan ni caldria tant, que avui el rival s’ho necessitava tot, desarbolat com ha quedat des del minut 4, i apretat a les passades llargues per l’avançament de les nostres línies. Res augurava que el resultat ens fos advers, i ni la manca dels migcampistes habituals ni de centrals indiscutibles no ha fet que l’esquema tremolés ni gota, fora dels 4 minuts que els hem concedit de fluixera, que ells han aprofitat per la via de Colunga, però que de cap manera ni intuïen un canvi de rumb al partit. 3 punts i a seguir. El millor que pot passar és que els canvis d’estació s’esdevinguin sense esclats, amb pas de colom, conseqüència lògica del pas del temps i de la posició dels astres, i avui ha anat així.
Capítol apart per Ibra, que el noi està passant la seva quaresma particular, i sembla amb el gol com aquelles parelles que s’obsedeixen buscant canalla, i com més s’hi capfiquen més tard arriba el resultat. No sé quina cara hi deu posar el ginecòleg per a dir-los que s’ho prenguin amb bon humor i persisteixin… un cop més ens haurem de refiar d’en Pep.
