Tots tenim el dret de protestar. Cada persona individualment té algun motiu per no sentir-se content i es sentiria feliç de compartir la seva angoixa amb altres que pensen com ells . Molts callen perquè saben que no seran escoltats i no cal perdre el temps en manifestacions que no el portaran enlloc. Les vídues que han d’administrar amb comptagotes la seva assignació si volen fer una protesta no són escoltades i a més de la soledat es troben angoixades per arribar a fi de mes.
Jo protestaria també perquè sóc mestressa de casa jubilada, que ha treballat tota la vida en la feina més ingrata i que ningú no valora, com és la de la llar. Quan els fills eren petits la meva dedicació a ells era de 24 hores al dia. Més tard ajudant-los amb els deures de l’escola i així sucessivament fins que van formar una família. Ara sóc gran, però ningú m’ha jubilat de la monotonia de la meva feina, ni rebo cap pensió, ni ningú em demana si vull fer una protesta perquè no seria escoltada.
La única avantatge que això em comporta és que puc viatjar amb els transports de Barcelona sense cap despesa, portant un certificat de la Seguretat Social conforme no rebo cap prestació econòmica.
No sé si aquestes persones que es troben en la mateixa situació que jo serien prou valents per fer una protesta. No una acampada com molts han fet a la Plaça. de Catalunya. Primer perquè a la nostre edat ens seria molt incòmode i segon perquè el nostre seny ens diria que tenim drets, però també deures.
L’espai públic és de tots i no podem apropiar-nos d’una cosa que no és nostre, ni podem perjudicar ni molestar a tantes persones a les que se’ls priva la llibertat de circular per un lloc que no és privat
A més han desfet, han triturat plantes i flors, han plantat tendes com en un circ i no s’adonen que amb aquesta actitud Barcelona queda als ulls del món com una tribu africana. Veig en aquests actes només cares festives com si anessin a un divertiment. El que en veritat és molt seriós es torna en aquestes actituds un xic irresponsabilitat.
Tots tenim el dret a manifestar-nos quan creiem que una causa no és justa però per què ha d’ésser en el lloc més cèntric de Barcelona com és la Plaça de Catalunya? Podrien buscar altres indrets. Això no interessa, l’espectacle ha de tenir un marc receptiu, el poble s’ha d’interessar d’unes protestes de les que no tothom en sap el motiu. I així passen els dies i quan s’acabi la indignació tot seguirà igual perquè aixecar un país com el nostre quan ha arribat tan avall no es fa en un dia, ni amb un any i a més cal posar-hi aquell seny català pel qual se’ns coneix.
