Em desperto un dimecres de juny sabent que un grup d’indignats suposo que amb els polítics o amb el sistema o vés a saber amb què, estan davant del Parlament, allà al Parc de la Ciutadella, manifestant-se. Arribo a la feina, poso la ràdio i diuen que els indignats estan impedint als diputats i funcionaris varis accedir al recinte del parc per poder entrar al Parlament. Al cap d’una estona interrompen la tertúlia per dir que han pintat una creu a la gavardina de la consellera Montserrat Tura, que al diputat Joan Boada l’han perseguit pel carrer i l’han ruixat amb ‘spray’, i que comencen a llençar objectes contra els cotxes oficials que accedeixen al Parc de la Ciutadella. Tot plegat molt pacífic. Diuen a la ràdio que quan la policia intenta facilitar l’entrada a un diputat els indignats es posen davant d’aquest, amb les mans enlaire però sense deixar de dificultar-li l’entrada. Vergonyós. Després d’explicar aquest succés, emprenen de nou la tertúlia, fins que la tornen a tallar per anunciar que el president del país accedirà al Parc de la Ciutadella amb helicòpter i, ai las!, que arribats a aquest punt hem deixat de fregar el ridícul i passem a submergir-nos-hi. Immersos, doncs, en aquest ridícul profund i espantós, que obrirà telenotícies d’arreu del món i que ja té dues peces de museu – la gavardina de la consellera Tura i l’helicòpter que ha traslladat el president Artur Mas – obro el Twitter per veure quin ambient s’hi respira. Després de llegir molts tweets, sembla clar que els indignats amb el que han fet avui s’han quedat molt sols – es pot veure amb el #aixino. Estarem d’acord en que hi ha maneres i maneres de fer les coses, i que impedir l’entrada dels Diputats, que ens agradi o no han estat escollits pel poble, és una manera desencertada de fer-les. Mentrestant a la ràdio entrevisten un indignat que, no sé si pres pels nervis d’estar en directe a la ràdio, per la situació de tensió que s’està vivint a la Ciutadella o perquè realment ho creu, deixa anar la següent frase ‘si a les urnes no guanya el què jo he votat, ens hem de rebel•lar’. I aleshores als altres només ens queda – als que compartim algun pensament amb els indignats, als que hem anat algun dia a Plaça Catalunya, als qui no ens els hem cregut mai – preguntar-nos si aquesta és la seva democràcia. I ara encara falta saber com sortiran els diputats del Parlament, o si abans els Mossos carregaran contra els indignats que abans eren pacífics però que s’han tornat violents llençant objectes als cotxes dels diputats, perseguint-los pel carrer i agredint-los. Ah, si us plau, no obrim debats sobre la idoneïtat, donades les circumstàncies, de l’ús dels helicòpters. Gràcies.
