Darrerament surten com bolets els llibres contra els Pujol. N’hi ha que s’abonen a enrunar el passat pujolista. Els agrada dir ara el que quan en Pujol manava callaven. Els mateixos que s’han passat quasi trenta anys dient que no es podia identificar Pujol amb Catalunya, ara usen als Pujols per tirar merda a Catalunya.
L’editorial Llibres de l’Índex ha tingut l’encert de publicar una bona antologia d’acudits de Kap (Jaume Capdevila) sobre en Pujol. Són acudits publicats en mitjans com El Triangle, Regió7 o La Vanguardia i mirant-los et fas un tip de riure. Hi ha de tot, de tot el que han fet els Pujol. El prologuista d’aquesta obra és Xavier Barbé, un veterà periodista expert en tot el que envoltava la lluita contra la dictadura. Ha estat cap de premsa d’importants i no tan importants consellers, sotsdirector del diari Avui, etc. No acabaria mai de parlar d’ell, ja que és un dels millors amics que tinc.
Ni Barbé ni Kap s’acarnissen contra els Pujol. Kap reprodueix el que en el seu dia va dir i Barbé fa una de les millors anàlisis que he pogut llegir dels anys del pujolisme. Un país que no es riu de si mateix no pot assolir mai la llibertat total. A Catalunya estem de sort. Mentre hi hagi gent com en Kap que se’n foten de tot el que es pot fotre, estem salvats.
