Us voldria comentar diferents notícies que he llegit i que estan relacionades entre sí perquè fan referència al temps. Al temps de la vida, al desenvolupament digne del nostre ésser, a la qualitat del temps com a circumstància de la nostra existència.
En primer lloc, el “Banc de temps”. El “Banc de Temps” consisteix en posar a l’abast de la gent un lloc on les persones poden intercanviar bens i serveis, mesurant el temps invertit a cada operació. Aquesta idea del “Banc de temps” pot resultar útil per tal de saber valorar abans que res les capacitats de les persones, tot reforçant la idea que l’ésser humà és un do que hem de saber valorar i tenir cura en la seva integritat.
La segona notícia diu que el mercat laboral espanyol té la temporalitat més alta de tota Europa. A Europa, la taxa de temporalitat és la meitat que l’espanyola. El problema de la temporalitat és què com que no hi ha res més, molta gent agafa aquest tipus de contracte laboral abans de restar llargues temporades a l’atur.
La tercera notícia relacionada amb el temps fa referència al treball infantil, sense condicions de seguretat ni higiene. La OIT ha denunciat que hi ha casos de menors que comencen a treballar als 10 o 12 anys, per ajudar a la seva família i que es donen milions de morts l’any en accidents, a tot el món.
Finalment, la quarta notícia fa referència a un informe de l’organització humanitària Oxfam, segons el qual uns 45 milions de nens moriran de fam abans de 2015 si els països rics no compleixen les promeses que van fer el 2000 per tal de reduir la pobresa al món i no es cancel·la el deute amb els països pobres.
En definitiva, de tot plegat podem concloure que la vida com a provisionalitat permanent, que es desenvolupa d’acord amb les coordenades temporals, és una autèntica tragèdia en grans parts del planeta. Més enllà de l’experiència vital de cadascú de nosaltres, en la que sovint hi ha moments millors o pitjors, ens trobem amb persones que fan de la seva vida una donació als altres, i d’altres que cada dia esperen un ajut per tal de superar dependències i limitacions.
Una consciència moral mínima ens hauria de fer reflexionar i actuar en conseqüència, per a exigir un món més just, cosa que cada generació es troba per fer. La permanència de les estructures que fan preveure que el cataclisme segueixi ens permet concloure que malgrat la feina tan elogiable de moltes persones i entitats, encara hi ha moltíssim a fer. La pobresa i el mal no són fets de la naturalesa sinó creacions humanes.
