Fa dos mesos que en un altre article (“Alemanya i el procés català”, MD, 24.09.15) vaig parlar del llibre que Krystyna Schreiber havia publicat a Alemanya, amb entrevistes a catalans i alemanys sobre els esdeveniments a Catalunya (“La traducció de la independència”) i anunciava la possible sortida d’una versió catalana de l’obra. Aquesta versió ha sortit aquest novembre al mercat: “Què en penses, Europa?” en la col·lecció “El Fil d’Ariadna” d’Angle Edicions.
A l’altre article parlava de la intencionalitat de la versió alemanya: donar als alemanys elements per tal que poguessin judicar més objectivament el procés català. El llibre es va poder enviar a una sèrie de polítics alemanys d’àmbit europeu i a periodistes que es van considerar de més interés. Pel que se sap ja ha passat que uns periodistes el recomanen a altres companys de professió. La versió alemanya ja està demostrant, doncs, que és una eina útil.
Quina pot ser, però, la utilitat d’una versió catalana? Evidentment una de diferent, però no pas menys important. Per començar, el llibre català no és un calc exacte de l’alemany. Se n’han tret algunes entrevistes i se n’hi han afegit d’altres. D’aquesta manera s’aconsegueix explicar al lector català els motius diversos pels que sovint ens trobem amb tanta incomprensió als altres països del nostre entorn europeu, i també explicar que a Europa hi tenim també molt bons amics, encara que siguin menys dels que voldríem i caldria.
El llibre té un pròleg d’un polític austríac que sap molt bé de què parla, i es composa de catorze entrevistes. Els entrevistats són tres catalans, quatre alemanys, dos francesos, una escocesa, un anglès, un italià, un nordamericà i un letó. Pel que fa als tres catalans (Artur Mas, Carme Forcadell i Amadeu Altafaj) no diuen al lector català res que no haguéssim de tenir tots ja clar (molts sembla que encara no ho tenen gens), Però és altament interessant de veure com presenten el problema als alemanys, i és un resum clar d’arguments per a qualsevol discussió amb escèptics que hom pugui tenir. L’entrevista amb Artur Mas l’haurien de llegir tots els masòfobs que l’ataquen indiscriminadament. Potser comprendrien els motius de l’evolució del nostre President, si aconseguissin de llegir-ho deixant els prejudicis a les golfes.
Pel que fa als altres entrevistats, com ja deia abans, ens donen una idea clara dels motius que hi ha per l’ample desconeixement del tema català als seus respectius països. També presenten un ventall de posicions matisadament diferents, des de la comprensió i el profund coneixement de Catalunya, del professor Klaus-Jürgen Nagel, fins a la posició més escèptica de Bernhard von Grünberg o de Nico Krisch, que insisteixen en la necessitat de diàleg i en les excel·lències d’una solució federal que nosaltres ja sabem com és d’utòpica. Això sí: tots sense excepció critiquen la posició exclusiva i negativa del govern espanyol. I l’austriac Franz Schausberger, al final del seu pròleg fa una afirmació que ens hauria de donar ànims a tots: “En darrer terme la independència de Catalunya serà inevitable”.
No m’entretindré aquí a desgranar fil per randa el contingut de l’obra. Seria ridícul donada la complexitat de les manifestacions dels entrevistats. Només vull encarir al lector que no se les deixi perdre. Krystyna Schreiber, amb aquests dos llibres, ha fet, al meu modest parer, un boníssim servei al nostre país. Llàstima que en aquests moments la mena d’atzucac polític en què ens trobem perjudiqui una mica (esperem que per poc temps) l’efecte positiu que d’altra manera tenen indiscutiblement. Per mi és un honor haver-hi pogut participar traduint les entrevistes de l’alemany al català. I en nom de tots els lectors dels dos llibres, em permeto de dir: Gràcies Krystyna!
