Llegeixo una entrevista a Dolors Reig, psicòloga i experta en innovació social. Reconec la meva prevenció davant la proliferació d’aquests tipus d’oficis. Devem ser una societat força malalta si hi ha tantes persones que exerceixen aquesta professió i ens pensem que ens fan tanta falta. Alguna cosa ha fallat, alguna cosa hem perdut pel camí. Reig afirma que excloure l’educació digital de les escoles és perdre l’oportunitat de traslladar valors i principis ètics i de formar competències en un àmbit que serà molt important en les vides d’aquests nois i noies d’ara. Bé. La veritat és, però, que ningú no ha parlat d’excloure aquest tipus de formació. I la veritat és que ella tampoc en cap moment no parla del saber ni dels coneixements. Parla tan sols, amb aquest llenguatge estrambòtic típic del relativisme, de competències i de valors i de principis ètics. És a dir, cap cosa concreta. Fer volar coloms. Reig afegeix també que amb Internet són possibles moltes coses que abans eren utopies. Gràcies, però ja ho sabíem i ningú no ho nega i ja ens en servim. Que no arribi a ministra, aquesta senyora, sisplau. Perquè la xarxa no pot ocupar el centre de les nostres vides ni ser el centre de les vides d’aquests adolescents d’avui. El resultat és nefast. He fet de tribunal, aquesta setmana passada, d’exposicions orals de Treballs de Síntesi. ¿I saben què? Doncs que tots, tots, saben fer i elaborar un power-point, és a dir, que tenen aquesta competència, amb ple de faltes, és clar, no cal dir-ho. Aquest drama de l’ortografia. Però el que encara és més greu és que gairebé no saben fer res més. Sobretot no saben parlar ni explicar-se. Balbucegen, incapaços d’elaborar i estructurar dues frases seguides amb lògica i sentit. Ningú no parla de bandejar la informàtica ni cap dels nous ginys de la tecnologia, però crec encara que la transmissió del saber i del coneixement, a la primera formació i a la segona i fins i tot a la universitària quan es tracta d’Humanitats, s’ha de fer a través de la paraula parlada. La transmissió oral, tan desacreditada avui enmig del brogit existencial. I la imitació dels mestres, si és que encara n’hi ha i els admetem. Perquè si no, més val plegar, deixar-ho córrer i no parlar-ne més, senyora Reig.
Mentrestant, i a més a més, si al final de la darrera classe abans de la Setmana Santa t’acomiades amb un “Bona Pasqua”, resulta que no t’entenen ni saben el que dius.
