Aquest passat diumenge vaig a pujar al Santuari de Queralt per acompanyar una colla del Centre Excursionista de Sant Andreu. L’excursió els va encantar, la visita a l’església, van admirar sorpresos la façana i el campanar queraltins (obra de l’arquitecte Coderch), vàrem donar la volta al Castell del Berguedà per la font del Bou, sant Joan i a sant Ignasi varen quedar astorats pels del parapent.
Tot eren elogis envers la natura, l’església i tot plegat, però en entrar al restaurant, l’ànima els va caure als peus: desballestat, tancat… nomes la sala de l’antic menjador oberta i convertida en cantina. Els cambrers amb molt bona voluntat atenen a tothom però es feien creus de veure com un lloc amb tants possibilitats turístiques romangués en la més pura indigència. La cosa no l’entenien, però quan els vaig dir que era propietat exclusiva de l’ajuntament de Berga des de l’any 1974, encara ho van entendre menys.
Els cambrers eficients i educats els van confirmar que gràcies a un ajut de la Diputació de Barcelona de 40.000 euros varen poder netejar moltes de les sales i fer una petita intervenció per consolidar les estructures. Ni jo, ni ells, ni ningú pot entendre com mossèn Ramon Barniol hagi refet tots els edificis de Queralt propietat de l’Església, estant ara perfectament adequats al segle XXI, mentre que el consistori berguedà – que és l’únic propietari del restaurant – des de l’any 1974 no hagi tingut mai cura de res de res.
Mossèn Ballarín (l’antic capellà custodi de Queralt ) i el batlle imposat pel franquisme Joan Noguera van preparar un document notarial que posava fi al condomini municipal i de la parròquia a Queralt. Avui 40 anys desprès l’Església ho ha renovat tot, deixant uns edificis de la seva propietat totalment adequats a servir al ministeri pel que foren construïts, mentre que l’ajuntament de Berga no ha fet mai res. La qüestió és: perquè? Han passat per Berga batlles de CiU, d’esquerres, socialistes,i res de res, això em fa pensar en que cap dels polítics de la democràcia mai no ha cregut en Queralt, no com a centre religiós solament, si no en les possibilitats turístiques, econòmiques i de generar riquesa per la ciutat que té el santuari. Berga, té un problema històric amb Queralt. Al llarg de segle vint el consistori berguedà va anar inscrivint al Registre de la Propietat com a propis tota la muntanya de Queralt, i fins i tot l’església i la sagristia. Això va arribar a provocar el tancament del santuari durant tres anys per part del Bisbe Comellas.
Al redós de Queralt ha nascut i crescut Berga, però també és un santuari molt venerat pels catòlics berguedans. És una muntanya per fer tot tipus d’activitats i és un lloc d’atracció turística on fa 40 anys que cap ajuntament berguedà mai no hi ha fet res de res. ‘Quoasque tàndem abutere patientia nostra‘.
