Així com sovint cal mirar al passat per veure d’on venim, de vegades també és convenient mirar al futur per saber on estem, ja que el present és efímer i la mirada cap al què vindrà habitualment conté més present del què creiem. I poques lectures poden ser tan reveladores i inquietants com les distòpies per reflectir la nova realitat que vindrà.
En aquesta novel·la distòpica, l’autor ens situa a QualityLand, una ciutat on la tecnologia és present en cadascuna de les interaccions que s’hi produeixen, fins i tot avançant-se als desitjos del propi usuari. Un sistema hermètic, on el lliure albir ha quedat aniquilat per un sistema que, en aparença, facilita la vida dels seus ciutadans. Perquè no ens enganyem, coneix perfectament el que volem i desitgem, potser millor fins i tot que nosaltres mateixos. Perquè ens ha estat analitzant durant molt temps. Però, i si sap què volem però no qui som? I si es produeix un error en un sistema tan aparentment perfecte? Què succeeix quan algú vol plantar-hi cara? Què ocorre quan algú vol sortir del sistema, o almenys evidenciar que no és tan perfecte, que hi ha imperfeccions que són més problemàtiques del que en aparença podria semblar?
Aquesta és la premissa sobre la que Marc-Uwe Kling planteja la seva reflexió sobre una possible societat futura on la vida diària està sotmesa i regida per un conjunt d’algoritmes que anticipen de manera inexorable i irremeiable el nostre dia a dia. I això no només afecta a les notícies que rebem, a la política, al consumisme, sinó també a les relacions personals, unes relacions on aplicacions com QualityPartner indiquen quina seria la parella perfecta (fins que n’apareix una de millor), però també quan és el moment de posar fi a la relació. Perquè, tal i com diu l’autor, «ja deus haver sentit la dita que “cadascú viu al seu món”. A l’espai digital això no és només un clixé. És literalment cert. Tu vius al teu propi món. Un món que s’adapta contínuament a tu». La qüestió és si el món s’adapta a nosaltres o som nosaltres qui ens adaptem al món.
Així, la societat que QualityLand reflexa, és una societat on la vida està perfectament etiquetada i classificada en nivells en funció dels nostres ingressos, de les nostres aptituds, però també de la capacitat individual de ser beneficiosos o productius per a la societat. Una societat que funciona sota els dictàmens estrictes d’algoritmes pensats per, aparentment, facilitar-nos la vida perquè «la gent que fa escriure el codi vol que siguem feliços, perquè la frustració és improductiva». Som, en definitiva, allò que som capaços d’aportar, allò que podem produir.
Tal vegada com la societat que el llibre reflexa, l’estil que empra l’autor també ens dissimula amb una aparença irònica i sarcàstica la trista realitat del què narra, perquè ell també entra en el joc d’envernissar la realitat amb una capa suau i brillant per tal que ens sigui més amable, i és amb aquest estil que aconsegueix que el seu missatge arribi, que ens faci pensar sobre si val la pena regalar la nostra vida, les nostres aficions i preferències a un ens desconegut que, en principi, no sembla tenir cap interès particular. Però aniríem errats si ens deixéssim enlluernar per les facilitats i no hi veiéssim darrera els fils que la fan fulgurar i, especialment, qui mou aquests fils i amb quin propòsit.
Amb aquest llibre, Marc-Uwe Kling ens fa reflexionar sobre cap on estem dirigint la nostra vida o, millor dit, cap on permetem que ens la dirigeixin. Perquè sota l’aparença d’una vida on tot està a la nostra disposició, on no cal que prenguem decisions sinó que una aplicació en principi més perfecta les pren per nosaltres, s’amaguen capes d’interessos ocults, interessos polítics, comercials, econòmics.
I, mentre llegeixes, somrius i et diverteixes fins que les idees et van calant, i llavors el somriure se’t glaça al constatar el mirall que l’autor posa davant del lector i on s’hi poden veure les escletxes per on part d’aquestes idees es van filtrant, escletxes per on permetem que entitats i corporacions entrin en les nostres vides i, no només les coneguin, sinó que pretenguin (o aconsegueixin) controlar-les primer, per dirigir-les després. És en aquest aspecte on la novel·la sobresurt, en l’anàlisi de les diferents parts de la nostra vida on les grans corporacions i les grans institucions poden incidir. I és esfereïdor perquè parlem de política i d’economia, però també de relacions o aficions, de desitjos i llibertats; i cal començar a pensar-hi perquè, quan finalment arribin a aquestes esferes de la nostra personalitat, llavors ja ho podran tot.
