El 3 d’octubre de 2019 -aprofitant l’aniversari d’una data clau per al moviment independentista- JuntsxCat feia públic que Roger Español seria el seu candidat al Senat. Això passava cinc dies després que la CUP anunciara que es presentava per primera vegada en la història a les eleccions generals. Havien estat uns dies intensos, amb diferents reunions en què alguns actors polítics van intentat crear una mena de llista unitària. Sota el mantra de “llista unitària” s’amagaven interessos per mantenir i no deixar entreveure un debilitament en les files. De fet, tan sols cal veure els resultats de les recents eleccions -autonòmiques, generals i municipals- per observar com amb llistes separades l’independentisme suma més.
El cas és que el passat 3 d’octubre, JuntsxCat va fer un moviment estratègic amb l’anunci del fitxatge de Roger Español, el que va ser un dels símbols de l’1 d’octubre a l’haver perdut un ull per una bala de goma. Que els postconvergents feren aquest gir responia a alguna cosa que ja van veure el 28 d’abril i que tornen a veure ara en les enquestes: té vasos comunicants amb la CUP, en el vot més independentista rupturista, conegut col·loquialment com a “hiperventilat”. Són aquells que a Twitter carreguen contra tot o que són capaços d’anar a un acte a Lledoners amb una pancarta on es pot llegir “vergonya de polítics”. Doncs bé, aquest sector de la població, segons quina elecció siga, vota Puigdemont com a element rupturista (en les europees, per exemple) o vota la CUP (autonòmiques). I amb Roger Español al capdavant, JuntsxCat pretenia retenir-los. Alguns van pensar que era una jugada mestra.
Però, no va ser fàcil explicar com una persona de l’entorn de la CUP acabava sent candidata del partit que va ser registrat per Marta Pascal o que en els seus mítings participa Artur Mas. Ell va explicar que feia el pas endavant perquè era el partit que més havia treballat per la llista unitària, i que a hores d’ara és una llista transversal. Tan transversal que va des de Ferran Bel fins a Roger Español, ens deia la candidata Laura Borràs en una entrevista. Però, què farà Roger Espanyol quan el partit al qual representa propose una llei de desnonaments exprés per desallotjar ocupes il·legals en dos mesos? I quan s’abstinga a la derogació de la reforma laboral? O quan vote en contra d’augmentar el control en els partits? O quan decidisca no recórrer la llei mordassa? Aquestes són tan sols algunes de les coses que la família política que ell representa va fer a les cambres espanyoles.
No obstant això, el que més grinyola és el fet que Roger Español siga company de files de Miquel Buch. No, no van en la mateixa llista electoral, però tots dos són (o seran) representants del mateix partit en diferents institucions. Sí, Roger Espanyol ha demanat la dimissió de Miquel Buch, però tot i aquesta no haver-se produït, segueix formant part de les seues files. I per a la gent del carrer, suposa una incoherència, un fet inexplicable, que un dels ferits l’1 d’octubre compartisca espai polític amb el responsable polític de les càrregues desproporcionades dels Mossos en les protestes de resposta a la Sentència. No quadra l’ storytelling.
