Salvador Illa serà el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya. La notícia -tot i ser una opció que estava sobre la taula des de feia mesos- ha sorprès perquè justament 24 hores abans ell ho negava rotundament en directe, afirmant que el candidat seria Miquel Iceta. El que fora cap de campanya d’Iceta a les eleccions de 2017, ara serà el presidenciable socialista. Però, on queda el Ministeri de Sanitat? És aquesta una decisió encertada?
ASPECTES POSITIUS
La tria de Salvador Illa com a candidat no és banal. És el segon ministre millor valorat a l’Estat i té unes taxes de coneixement elevades, en ser la cara visible del Gobierno durant tota la pandèmia. Per tant, no li és necessari fer una campanya de coneixement (com estan fent els Comuns amb Jéssica Albiach) i ja tenen un punt guanyat.
A més, Illa coneix de primera mà la política catalana i en sap d’estratègia. No en va, va ser el cap de campanya de les eleccions de 2017, tot i que els resultats no van ser els esperats. No és un candidat triat únicament per la seua reputació, sinó que té treball de fons.
És un bon candidat, que transmet ordre i serenor, i pot conquerir les fronteres amb els Comuns i amb Ciudadanos.
ASPECTES NEGATIUS
La decisió pot transmetre irresponsabilitat per deixar el càrrec de Ministre de Sanitat enmig de la pitjor crisi sanitària dels últims segles. A més, la persona que vinga darrere haurà de conèixer des de zero el funcionament del Ministeri, els projectes en curs, les vies obertes, etc. Tanmateix, si no dimiteix, serà difícil explicar a la ciutadania que té temps suficient per estar al capdavant del Ministeri i fer campanya electoral alhora.
