Jordi Savall ha rebut el premi Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música. Importantíssim, si no fos un de tants. Savall és un dels principals intèrprets vius de viola de gamba, així com un dels majors experts en música antiga. És el fundador i alma mater de tres conjunts sense els quals no s’entén el panorama actual de la música clàssica: Hespèrion XX (1974, avui Hespèrion XXI), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989).
Hi ha premiats que dignifiquen el premi i no a l’inrevés. Aquest n’és un. Poder reconéixer tota una vida consagrada a la veritat, per l’amor a la música compartit amb la seva dona, la soprano Montserrat Figueras, que ens va deixar encara no fa sis mesos: quin honor per a la Léonie Sonning Music Foundation de Dinamarca!
La gran notícia no és el mal, que és l’habitual, sinó el testimoni d’algunes persones que es consagren a la veritat, a través de la bellesa i de la bondat. Perquè la veritat té a veure amb la consagració, no d’una part, sinó de tot el talent a alguna cosa que no admet porció. Savall i Figueras van coincidir en aquesta passió total per la música, redoblada pel talent de tots dos, multiplicada per l’amor entre tots dos.
Passa de tant en tant i, quan succeeix, un entén una cosa que sembla mentida: que per molt que el mal sigui terriblement real, no és veritat.
http://www.rtve.es/television/20101029/imprescindibles-jordi-savall-borgia/365511.shtml
