El passat dimecres 14 de gener hi va tornar a haver cimera. Es van reunir al Palau de la Generalitat el President Mas, Oriol Junqueras i els dirigents de l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI. Després de diverses hores de reunió, els diversos agents implicats van sortir a escenificar que s’havia refet la unitat. De moment, el que coneixem és que el nou horitzó queda situat en el dia 27 de setembre amb la convocatòria d’unes eleccions que han d’esdevenir plebiscitàries. Alhora, les formacions polítiques hi concorreran amb llistes separades amb alguns punts del programa en comú que són els que permetran anomenar plebiscitàries tals eleccions.
Més enllà d’aquestes dades bàsiques, podem dir que la unitat ha estat només el que dèiem, una escenificació, per no deixar enrarir massa l’ambient. Les declaracions posteriors a la cimera dels dos líders polítics allí reunits ja han començat a ser discordants. D’una banda, Mas ha expressat que aquestes eleccions no seran la “consulta definitiva”. De l’altra, Junqueras ha dit que sí que ho seran, i que no té sentit tornar a votar un altre cop sobre la independència.
Al marge de les escenificacions, cal tenir present que, si no hi ha claredat en el discurs i en els horitzons, difícilment s’arribarà a la veritable unitat d’acció. Són masses els punts foscos que queden després d’aquesta cimera i hi ha actors que no sabem quin paper estan jugant –Duran i Lleida, per exemple-. Cal parlar clar, encara que sigui a risc de perdre algun llençol (tacat) en aquesta bugada.
