Sembla que durant aquest any de pandèmia que hem (o estem) passant les apps per trobar parella o lligar han augmentat moltíssim. L’any passat es va fer viral l’estudi de Smartme Analytics que assegura que Tinder va augmentar més d’un 94% entre els menors de trenta-cinc anys en les primeres setmanes de l’estat d’alarma.
No sé com es va fer l’estudi, però basant-me en la meva mostra de persones que m’han consultat, tot i que jo potser no hauria dit un percentatge tan elevat, he de dir que m’ho crec bastant.
Les aplicacions van bé, però s’han de tenir clares “les regles del joc”. Per exemple, sovint passa el mateix que a les entrevistes de feina, que mai som l’únic candidat o candidata al lloc de treball i, tot i que l’entrevista ha anat molt bé i sembla que som el candidat ideal i ens diuen “et trucarem” passarà un dia i un altre i ningú no ens diu res. Tenir clar que es competeix amb moltes altres persones, i és molt freqüent que després d’una primera cita, pot ser que no n’hi hagi cap més, és la primera regla que s’ha de tenir clara per a no sentir-nos frustrats.
Les aplicacions van bé, però aprofitant-se del desig d’establir una relació sentimental, tenen l’habilitat de fer-nos sentir que serà més fàcil que aquí hi trobarem l’amor. I com passa, gairebé amb tot, quan ho saben vendre com ”fàcil” és vent millor.
És com un catàleg, passem ràpidament el que no agrada i cliquem al que ens agrada. Es compra amor com aquell qui compra un producte que veu a l’aparador. No costa aconseguir-ho, però tampoc no costa gens deixar-ho si pressentim que ens requereix el més mínim esforç. Pot anar bé, és clar que sí! Però també hi ha el risc de caure en la compra compulsiva de l’amor on es tenen molts encontres sense establir cap vincle.
A la feina o en grups d’amics; fa falta establir diàleg i mantenir una interacció raonable mentre que per “clicar” no fa falta cap habilitat social. Però si hi ha carència d’aquestes habilitats, es clicarà moltes vegades i és possible que es tinguin molts encontres, però no s’anirà més enllà.
El filòsof Simon Bauman, al llibre de l’Amor líquid, explica que: la promesa d’amor és com qualsevol altra mercaderia, sedueix i atreu perquè és desig sense espera. Adquirim un producte fascinats per la publicitat i, quan veiem que no va tal com nosaltres volem, ens frustrem i el retornem, però, tot i la frustració, seguim buscant la solució ràpida.
Ni el sistema tradicional de trobar parella és garantia d’èxit, ni trobar-la a través d’una web implica fracàs, però aquestes pàgines proposen solucions ràpides sense tenir en compte que les noves tecnologies no estan dissenyades per a transmetre valors.
