Crec que ha arribat l’hora que diguem prou i ja no només per una qüestió de tenir pressa, sinó per dignitat, per saber estar, per elegància i per no permetre que es segueixin rient de nosaltres a la nostra cara.

Això de ser cornuts, pagar el beure i a sobre quedar-nos en dejú, ja passa de taca d’oli i hem de ser conscients tots plegats que el punt d’inflexió s’ha marcat i que ja tenim la gota que fa vessar el vas i no ha estat només una sinó que hem acabat fent un gran mullader al terra en vessar-se.

El PPSOE és l’Imperi sense cap mena de dubte, un imperi ple de personatges foscos, grisos i malèvols que només pensen en el seu bé comú, en el que realment els uneix, on no importa si són esquerra o dreta, són Espanya i això són paraules majors per a ells que passen per sobre de tot.

Tenen ajut a Catalunya, clar que sí, hi troben aixopluc i fins i tot un graner de vots importants en files com les socialistes. Els han ajudats els seus 33 diputats (25 PSOE, cal tenir clar que PSC no existeix almenys amb la lletra C i 8 del PP) que sembla ser que “representen” Catalunya, fet que ens obliga a tots plegats a un fer un exercici d’auto reflexió i a fer-nos mirar com és que els regalem directament aquests 33 diputats de 47 possibles amb un gairebé 62% del total dels vots emesos al 2008 a Catalunya. Uns diputats que enlloc d’ajudar al país van a la seva contra com ens mostren els esdeveniments dels darrers anys, cal canviar aquest equilibri de forces el proper 20-N i que en siguem conscients tots plegats.

Perquè la Constitució era intocable, complicadíssim de fer-hi qualsevol mena de modificació, ara si, quan toca defensar les Espanyes, seguir amb l’espoli català i rebaixar el ja degradat de per si concepte d’autonomia, doncs llavors endavant: Reforma exprés constitucional sense escoltar a ningú i llestos. I preparem-nos que això només ens marca el preludi del que ha de venir amb un PP governant a partir del 20-N i amb una majoria absoluta ben probable per molt que no ens agradi.

I per si fos poc, per si la cosa no era greu dins aquest trepitjar continu que ens venen fent , doncs va i el mateix dia el TSJC ens imposa el castellà també com a llengua vehicular a les escoles junt amb el català amb estat d’igualtat absoluta i plena.

Està clar que no els importa gens ni mica la realitat catalana ni el sentir del poble, nosaltres no som els que hem trepitjat i intentat aniquilar el català en els darrers segles per passar-hi per sobre el rodet castellà, nosaltres no som els que hem intentat aniquilar la cultura catalana, esborrar-la i fer-la fonedissa, nosaltres no som els que hem estat eliminant la llengua catalana i qualsevol vestigi de catalanitat durant el franquisme… han estat ells i ells són els que han portat Catalunya i el català a la situació actual.

Nosaltres som els que hem sobreviscut mal que els pesi, nosaltres som els que hem lluitat pel nostre país, la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions, nosaltres som els que hem aconseguit amb l’esforç de molts tirar això endavant en les pitjors circumstàncies i moments, som els que pensem en català i mantenim viva la nostra llengua i la nostra forma de ser i som els que no podem permetre que ens tornin a l’època de l’Imperi.

Sóc fill de l’ immersió lingüística i encara més les meves filles i a casa tots parlem perfectament el català i el castellà malgrat ser el nostre idioma matern el català i expressar-nos entre nosaltres sempre en la nostra llengua. La meva filla petita, en edat de parvulari, és l’exemple més clar de convivència lingüística donat que parla un castellà des de ben menuda que ja voldrien per a ells molts castellanoparlants perquè no oblidem que aquest és l’ idioma dominant en els patis escolars ens agradi o no.

Ara i amb la sentència del TSJC no volen equipar les llengües, al contrari, és la tornada de l’Emperador i de l’Imperi i l’inici de l’eliminació del català, no ho perdem de vista, perquè tinguem clar que ells no pararan el seu rodet destructor i això només és l’inici del que ens espera si no comencem a espavilar.

Tenim pressa, necessitat i molta feina per fer, el camí està marcat i el punt d’inflexió ha arribat, així que endavant sense pausa i a fer nostre el camí. Ja hem quedat farts i avorrits d’Espanya!

Josep Plana i Monné, català de Vila-seca