El procés d’independència d’un estat requereix el seu temps i una feliç combinació de molts factors democràtics, legals, morals i sentimentals. El procés català s’ha empantanegat algunes vegades, especialment abans de concretar la consulta del novembre de l’any passat i abans de convocar les darreres eleccions catalanes amb caràcter plebiscitari. Però malgrat això, tot el que està passant des de fa cinc anys ha anat a una velocitat vertiginosa, ha estat excepcional, i s’ha assolit una majoria social i política per fer un país millor i més lliure.
A hores d’ara no sabem si l’acord per a la investidura del President de la Generalitat i la formació del Govern és millor abans o després del 20-D, però sí que podem afirmar que sols la constitució d’un govern fort i estable permetrà tirar endavant el mandat democràtic rebut a les darreres eleccions catalanes i avançar en la construcció del nou país.
Immersos ja en la campanya de les eleccions a Corts espanyoles, una vegada més, el procés està encallat. A més, tornar a descobrir que el pitjor enemic som nosaltres mateixos produeix una sensació de frustració i de desànim. Però malgrat aquesta situació Espanya i el món llegiran els resultats a Catalunya en clau nacional. Ja res del que passa al país es pot sostreure del context del procés encetat.
Des d’aquesta tribuna volem fer una crida a mantenir l’esperança i a refermar-se en la confiança de que amb el que hem fet fins ara res tornarà a ser com abans i que, tot plegat, el procés tornarà a desvetllar-se. No ho dubtéssim pas: els catalans, i només nosaltres, serem els que decidirem què volem ser i on volem arribar.
