El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat reieradament els Estats per no garantir el dret a viure sense el soroll excessiu generat pels locals d’oci nocturn. En una línia jurisprudencial ja consolidada s’entén que s’estava produint una intromissió il·legítima en el dret a la inviolabilitat de domicili i en el dret a la vida privada. En diversosl casos ha afirmat que la part demandant patia una “invasió sonora” i una “contaminació acústica” provocada pels locals nocturns oberts.
Més enllà de la reflexió tècnica des del punt de vista jurídic – dins la qual s’ha de recordar que aquestes sentències arriben després d’exhaurir les vies jurisdiccionals internes de l’Estat, que no acolliren el dret de la demandant- cal recordar que el soroll excessiu a les nostres ciutats i vil·les és massa sovint un fet real. Crec que es pot afirmar que tenim un país massa sorollós, i que no sempre es respecta el dret dels veïns al descans o a viure sense un excés de soroll.
El soroll pot tenir múltiples manifestacions, com el que prové de les motos de petita cilindrada, que és especialment molest. També hi ha el de les obres constants. I el soroll nocturn de bars, discoteques i colles de persones que fan xivarri. Considero que cal lluitar per fer dels nostres habitats uns indrets no tant sorollosos, en especial ara que s’acosta l’estiu i la gent fa més vida al carrer.
La societat actual està instal·lada en la cultura del soroll. Quantes vegades hem tingut por d’estar en silenci, amb la soledat interior que això comporta? La societat del soroll atenta contra un model de vida creatiu i reflexiu. La societat del soroll reprodueix i fomenta els valors de la força de qui més crida, de la necessitat d’alçar la veu, de la irracionalitat i del descentrament personal en definitiva.
Per contra, ens urgeix defensar una societat amb menys soroll, la qual cosa vol dir més respectuosa amb els altres però també més exigent amb nosaltres mateixos, més educada i sensible. Més cívica, en definitiva.
