Dissabte i diumenge passats es va patir a la Ciutat Comtal un nou aquelarre independentista adreçat a la part més manipulable i indefensa de la societat catalana: els infants. Matí i tarda van tenir lloc a la muntanya de Montjuïc, temps enrere escenari de bombardeigs sobre Barcelona i partits de l’Espanyol, unes jornades d’adoctrinament nacionalista. Patrocinades per la sectària TV3, es van parapetar rere el nom en aparença innocu de Festa dels Súpers.
Davant de l’estadi, diverses empreses col·laboracionistes es van lliurar sense vergonya a l’adoctrinament de la canalla. Per exemple, una que oferia passeigs en patinet elèctric d’autobalanceig (segway). Que els monitors només s’expressessin en la llengua de Cervantes, si bé amb menys subordinades, feia pensar que eren membres de Súmate. Quant a Chupa Chups, Nestlé, la Caixa, Danone, Kinder Chocolate i Casa Tarradellas, el primer que caldria fer és preguntar-los què hi feien, dedicant-se a una activitat tan poc catalana com regalar productes. En segon lloc cal avisar-los que el consumidor responsable, lector d’aquesta publicació, sap quins no triarà mai més a la cistella de la compra. I que aquesta frase no s’entengui com una incitació al boicot, ans com una invitació a la coherència i a la llibertat del consumidor.
Pel que fa a les entitats, no hi podien faltar ni la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes ni la Fundació La Roda. Dels primers, només cal dir que havien alçat ben alt en un pal un drap estelat. Dels segons, que van desistir de la tasca educativa que tenien encomanada i que es van dedicar a atiar l’odi contra els soldats borbònics que el 1714 van alliberar Catalunya, ja que van promoure un joc de tir ple d’odi i violència, amb tiradors i trossos de paper, que representava la defensa obstinada dels assetjats a Barcelona, en detriment del pactisme.
Ja dintre de l’estadi consagrat a la memòria del president rebel Lluís Companys, abans de començar l’espectacle, es van succeir nombroses mostres de rebuig a Espanya. Potser una de les més ostensibles va ser l’erecció de diversos castells humans, a càrrec dels Castellers de Gràcia. Sens dubte, una metàfora de la necessitat que tots els partits separatistes facin pinya quan es produeixi el referèndum il·legal atiat pel traïdor Artur Mas i el seu còmplice necessari, el president ‘in pectore’, Junqueras.
Les diverses actuacions que van servir de pròleg a l’aparició del Biri Biri, encarnació del suport interestel·lar a la causa catalana, es van succeir sota el mateix signe del trencament i la fractura social. Les Espies de Veritat, per exemple, van cantar en italià. Més endavant, la Tru cantaria en anglès. Ni rastre de la llengua comuna, la que ens uneix a tots, la que mai no ha estat imposada per ningú. L’espanyol, la llengua que ens vincula a Vargas Llosa, Elvira Lindo i Fernando Savater.
Quant a l’espectacle dels Súpers, no es va desviar un mil·límetre del sentit adoctrinador de les actuacions prèvies. Molt resumit, va consistir en la derrota del seny (romandre a Espanya, l’opció del senyor Pla) a mans dels Súpers (els rupturistes), amb l’auxili de la comunitat internacional i àdhuc universal (representada pels selenites Biri Biri i els seus pares). La tercera via, encarnada pel Rick, va fracassar davant l’escomesa dels contraris a la indissolubilitat de la nació espanyola i les taules de la llei constitucionals.
Pel que fa a altres aspectes subliminars de l’actuació d’en Roc i companyia, no va obviar ni un detall. D’una banda, va abordar la necessitat d’enganyar els nous catalans i atreure’ls a la causa independentista (la Pati Pla). D’una altra, amb la cançó “Inventem”, va fer una aclucada d’ull al caràcter emprenedor català, que ara ja no es vol en benefici de tot Espanya, sinó en pro de la ruptura de la legalitat. Finalment, el tema “Connectem” és tot un himne a la secessió, un cant que esdevindrà emblemàtic dins del separatisme i en el qual es crida a la unió dels membres d’una nació imaginària (la catalana) enfront d’aquells que coneixen els beneficis que Catalunya romangui com a regió d’Espanya.
Encara que la guàrdia urbana nacionalista i els mitjans subvencionats xifren l’assistència a Montjuïc en 330.000 persones, les dues jornades de formació de l’esperit secessionista s’han saldat amb un fracàs rotund. De fet, va caldre omplir diversos forats del pla de l’estadi amb figurants gegants de cartró, inflables i rocòdroms. Ara només cal demanar que la Delegación del Gobierno n’hagi pres bona nota i prohibeixi l’any 2014 la repetició de l’aquelarre separatista.
