Que el festival d’Eurovisió és un escenari de batalles geopolítiques és un fet que no se li escapa a ningú i és una constant al llarg de la seua història. De fet, hi ha hagut diferents estudis que ho corroboren, com ara el de l’investigador holandès Fèlix Pot, que explica que afinitats i veïnatge compten, encara que no són decisius, a l’hora d’atorgar els vots. Un exemple són els estats del Caucas i l’Europa de l’Est, que han estat assenyalats per un suposat intercanvi de vots. A més, també hi ha altres factors que influeixen, com ara la presència de comunitats d’altres països en un territori (això explicaria per què Alemanya, Països Baixos i Bèlgica solen votar Turquia i Armènia).

I és que política i música sempre han anat de la mà: des de cançons reivindicatives sobre temes socials, passant per concerts als mítings, suport de músics a candidatures i darrerament playlists per fer més lleugera (o més atractiva) la campanya electoral. Ara bé, el que no és tan habitual és demanar el vot o posicionar-se amb un artista en un concurs, com estem veient amb el BenidormFest, que decidirà la cançó eurovisiva d’enguany.

Això és el que va fer la vicepresidenta Yolanda Díaz, quan en el programa Buenismo bien, de la SER, va afirmar que donava suport a Tanxugueiras “per raons evidents”. Explicava que “són unes xiques meravelloses que estan revolucionant-ho tot”. La líder dels Comuns, Jèssica Albiach, no va desaprofitar l’oportunitat comunicativa, mostrant que era l’únic punt en què estaven en desacord, ja que ella apostava per Rigoberta Bandini.

 Aquests no han sigut els únics pronunciaments públics a favor d’una  formació musical o altra: la líder del BNG, Ana Pontón, també compartia a les xarxes el seu suport claríssim per Tanxugueiras, com també feia la Vicesecretaria general del PSOE, Adriana Lastra. Per contra, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, apostava per Rigoberta Bandini, qualificant la seua cançó d’“himne feminista”.

Una de les formacions polítiques pioneres en demanar el vot en un concurs va ser Compromís, mostrant a les xarxes la seua aposta per la valenciana Samantha a Operación Triunfo. No obstant això, la implicació i la rellevància que està tenint la tria de la cançó d’enguany entre la classe política no es pot comparar amb cap altra ocasió viscuda en l’àmbit estatal. En aquest cas no es tracta únicament d’arribar a nous públics i mostrar que coneixen els seus gustos i estan al dia amb les tendències del moment, sinó també la reivindicació d’un marc, del  concepte i el significat que desprèn cada tria: si Rigoberta és sinònim de feminisme i llibertat, Tanxugueiras ho és de diversitat, de llengua i de defensa de la terra, i seria la primera cançó en gallec a Eurovisió.

Articles relacionatsMés articles de l'autor