Diuen, es comenta per les congregacions cientificosocials – acadèmiques i no- que les enquestes són fotos fixes del moment. Si, fotos fixes del moment. La foto que fem avui potser no té res a veure amb la que fem en una setmana.
Biaixos, preguntes no enteses, la percepció subjectiva de l’enquestat, els marges d’error, anar i tornar del context… Quantes voltes ens hauran dit a politòlogues i sociòlogues que hi ha certes variables que la investigadora no pot controlar? Doncs això hem de tindre en compte quan llegim, encara que no les estudiem, enquestes i dades en general.
Com que aquesta setmana s’inicia campanya – i serà en el context terrorífic de Halloween- a mi m’ha semblat interessant que juntes llegim les dades de forma molt superficial. I damunt ix el CIS. Si és que no vivim per a alegries.
La setmana passada (del 21 al 27 d’octubre) el PSOE s’enfrontava a unes enquestes que apuntaven – totes- a un descens important dels seus resultats respecte d’abril de 2019. Aquest descens, enquadrat al context, veiem que té com a impacte les reaccions a Catalunya després de la Sentència del Procés. El descens del PSOE sembla no tindre fre, les enquestes sorgides els últims dies continuen apuntant a la pèrdua de vots de la que va ser la força més votada a abril de 2019. El PSOE que esperava traure rèdit de l’exhumació de Franco, haurà de revertir l’eix de nou si vol recuperar les posicions que ha anat perdent.
Dins del bloc d’esquerres, Unides Podem -principal rival que no enemic del PSOE- sembla haver tocat el seu sol electoral; les enquestes apunten que manté la seua base de vots i no difereixen pràcticament en la forqueta de vots que li pronostiquen. Pot ser que, inclòs, la pròxima setmana les enquestes arrepleguen un increment de vots propiciats pels debats dels líders de les formacions en PrimeTime. Recordem que el líder d’aquesta formació, Pablo Iglesias, fou el líder que més enfortit va eixir dels debats televisius.
Más País, la formació d’Iñigo Errejón que es presenta per primer cop a les eleccions generals, sembla no rebre gran impacte de vots ni ser rellevant en la pèrdua de vots dels seus socis de bloc (PSOE i UP). Aquesta setmana algunes enquestes apunten a que podria romandre en un 3% dels vots. La manca de capital social a les diferents circumscripcions fa que siga quasi impossible traure rèdit de la visibilitat en campanya.
Passant al bloc de dretes. El PP és ja, a hores d’ara, el partit que més beneficiat ix de la repetició electoral, tant dins del seu bloc com al conjunt de les formacions. Conforme passen les setmanes, retalla l’espai que li separa del PSOE, això es dóna per dues causes principalment: per la posició del PP com a formació que capitalitza el vot de dretes i per la pèrdua de vots de Ciutadans, tot interrelacionat. Si bé, el PP comença la setmana d’inici de campanya amb una pèrdua lleugera de vots, tot i ser l’alternativa preferida dins del seu bloc ideològic. L’acens del PP, com comentàvem, es dóna de forma correlativa a la davallada de vots a Ciutadans, si les prediccions encerten el PP podria deixar a Ciutadans com a cinquena força en clau estatal.
Si la setmana passada Ciutadans semblava frenar la seua caiguda – pot ser per l’impacte de la situació posterior a la Sentència del Procés-, la formació inicia aquesta setmana amb una nova pèrdua de vots. El partit d’Albert Rivera serà el que més perjudicat isca de la repetició d’eleccions, podria perdre més de la meitat dels seus vots respecte de les eleccions d’abril de 2019.
Per últim, quant a la formació d’extrema-dreta, Vox, continua sent una de les majors beneficiades de la repetició electoral. No frena el seu creixement de vots, arribant a superar de forma taxativa els seus resultats d’abril de 2019. Manté una base sòlida a l’electorat de dretes i, a més, han aconseguit traure rèdit de la situació a Catalunya.
Aquesta setmana ha eixit el CIS i, tot i que algunes persones ho esperaven com aigua de maig, sentint-ho molt hem de comunicar que és de les enquestes que ens donarà una foto fixa del moment més borrosa, si no ho fa seran coses de l’atzar. El seu treball de camp es desenvolupa especialment l’última setmana de setembre fins el dia 3 d’octubre. Això indica que el treball de camp es va dur a terme abans de la convocatòria electoral, abans de la publicació de candidatures i va concloure un dia abans de la Sentència del Procés. Tampoc recull les reaccions posteriors a l’exhumació de Franco perquè… l’ordre cronològic dels esdeveniments fou: CIS, Catalunya i Franco… La següent partida, si no hi ha imprevistos, ja es juga en les urnes el dia 10 de novembre. Eleccions. Donat això, en clau estatal (i catalana) el CIS no arruixa cap dada que, a priori, puga ser fidedigna.
En clau valenciana, com que la Sentència del Procés no s’espera que afecte massa els resultats electorals, podem fer algunes llegides ràpides de dades interessants.
Segons les dades del CIS en clau valenciana (1318 enquestes), als valencians i valencianes els interessa més ben poc la política, però en canvi parlen d’ella de forma freqüent amb el seu entorn.
La televisió continua sent per a nosaltres el mitjà predilecte per a informar-nos políticament i si podem triar, triem La Sexta i TVE com canals en els que més confiem la nostra informació. Les xarxes socials prenen rellevància i es posicionen ja com el segon mitjà d’informació en àmbit polític. Tristament, tant la ràdio com la premsa escrita perden importància, si bé, ens agrada rebre imputs polítics a Cadena Ser si es tracta d’escoltar o a El País i Levante-EMV si es tracta de llegir.
Els principals problemes dels valencians són l’atur, qüestions polítiques (polítics, política i formacions) i aspectes d’índole econòmica. Preneu apunts, als valencians no ens afecten problemes territorials a hores d’ara, ens afecten problemes del dia a dia. La batalla valenciana a l’esquerra de l’eix ideològic es lliura a l’àmbit de les polítiques socials.
Si ens fixen, únicament el 65% dels valencians té clar que anirà a votar i sols el 52% té clar a quina formació votar. Dels que no tenen res clar, la majoria argumenta que si no va a votar serà perquè no està d’acord amb la repetició electoral. Quina part de l’espectre ideològic està menys d’acord amb la repetició electoral? L’abstenció sol ser una malaltia crònica de l’esquerra, està per veure com es distribueixen les capacitats que tenen les diferents formacions de mobilitzar a les seues bases.
