No hi ha espelmes per a foragitar mosquits repel•lents?
Doncs, per què no n’hi ha d’haver per prevenir accidents?
Per aprovar exàmens finals?
O per aconseguir amics lleials?
Vaig dedicar esforços i dies per preparar
un alumne que venia d’una escola rural
i que semblava haver passat a l’adolescència
sense gairebé cap assistència, vaja, amb perdó,
deixat de la mà de Déu i de tots els mestres.
A la cartilla hi figurava com a insuficient en tot.
No li havien pogut donar pas el graduat escolar
i, si volia tenir dret a una feina amb nòmina,
s’havia d’examinar en una institució lliure
d’ensenyança a Barcelona, capital.
Va arribar el dia de la prova.
Matinar, tren, corre-cuita… Pitàgores, accents, història i rius…
Espera els resultats durant dies, setmanes, quasi tot un mes d’agost.
Tornada a Barcelona a veure si, finalment, han sortit les llistes.
Amb orgull, a tots dos, l’efecte Pigmalió ens feia saltar el cor d’alegria,
en llegir el seu nom amb una nota brillant, d’excel•lent. Fora de mida!
Vaig voler notificar-ho, de seguida, a la família, per telèfon.
Era l’hora de dinar.
El pare que era camioner se’n va estranyar.
Homes de poca fe, vaig pensar!
La mare m’ho va, efusivament, confessar:
–Senyoreta, sabia que havia d’aprovar.
Sàpiga que vaig gastar-me deu duros per un ciri a l’altar.
I ni la Verge del Carme, patrona dels transportistes, ni el nen em podien fallar!
D’es d’aquell dia em serveixen per a tot:
Fora els disgustos i els malentesos,
l’estrès, l’alcohol i l’orfidal…
Encenc una espelma… i apa, a descansar tranquil•la!
Només un avís seriós: cal vigilar els corrents d’aire!
