Quantes vegades hem dit que ens falta informació sobre el que va succeir l’octubre de 2017? En quantes ocasions s’ha recriminat a la classe política que no hagen explicat les claus del Procés? La solució ha vingut de la mà de sis periodistes, que a través de les 345 pàgines de “Tota la veritat” (Ara Llibres) ens ofereixen una crònica detallada dels dies decisius que van marcar un abans i un després en la societat catalana i que ara com ara expliquen molts moviments, simpaties i desconfiances entre la classe política.
Ferran Casas, Odei A.-Etxearte, Marc Martínez Amat, Roger Mateos, Gerard Pruna i Neus Tomàs fan un exercici brillant de periodisme, i a través de nombroses entrevistes filen i embasten el relat de què va passar, sense citar les fonts però explicant detalls que tan sols poden saber-los els mateixos protagonistes.
La narració es remunta un any abans, a setembre de 2016, quan Puigdemont pronuncia la famosa frase “o referèndum o referèndum“, i explica com els encarregats de fer-ho -Junqueras i Romeva- es van assabentar el mateix 28 de setembre en una reunió abans que el President intervinguera en el ple. Des d’aquest moment, les tensions entre els socis de govern són més que evidents, tal com es detalla en el llibre. També resulta interessant la gestació de l’Estat Major, els seus components, les seues reunions i els recels que aquest despertava entre alguns consellers que no formaven part d’aquest. Val a dir que la gran majoria de detalls que desgrana fins a l’1 d’octubre ja s’havien fet públics en llibres com “Vam fer un referèndum” o “Operació urnes”. No obstant això, no se sabia que Carles Campuzano i Jordi Xuclà (diputats de Congrés el Pdecat) van intentar negociar amb el Govern d’Espanya sense que Puigdemont fóra coneixedor. O que Pedro Sánchez li va dir a aquest últim: “quan sigui president, tindré més marge” (per negociar amb Catalunya).
I, la gran pregunta: què passa després de l’1 d’octubre? Aquest comentari no pretén fer spoilers, així que tan sols s’explicarà alguna de les coses que poden resultar interessants.
El 3 d’octubre Cuixart apostava per una acampada a la Gran Via de les Corts Catalanes, per aprofitar la mobilització massiva d’aquest dia. A les 19h estava tot a punt i premsa preparada per a anunciar-ho, però Jordi Sànchez opta per no fer-ho per evitar que la tensió es descontrole. Amb posterioritat assumirà la seua posició com un error.
Per al dia de la proclamació de la República s’havia previst l'”operació Castell”, que consistia en la resistència pacífica de milers de persones que haurien d’haver inundat els carrers del Barri Gòtic de Barcelona per impedir l’entrada de les forces policials. Finalment es va desestimar.
Possiblement, el més interessant d’aquesta proposta editorial és la narració dels dies previs al 27 d’octubre, quan Puigdemont rumia entre convocar eleccions o proclamar la república simbòlicament. S’expliquen les reunions de l’Estat Major el dia 25 d’octubre i les del President amb els diputats de Junts pel Sí, on diu que no vol presidir “Freedònia“, que no vol assumir un escenari de violència extrema. El testimoni del llibre treu importància al famós tuit de les 155 monedes de plata i situa la pressió en no convocar eleccions en aquestes dues reunions.
Posteriorment, també narra les decisions de l’exili o de la presó, parla del cap de setmana que va passar part de Govern a la Catalunya Nord, com Puigdemont marxa a Brussel·les amb rapidesa sense comunicar-ho a la resta del Govern i el perquè alguns consellers van tornar de Brussel·les, entre moltes altres coses. I, com a anècdota divertida, com inicialment l’entorn del President desconfia de Gonzalo Boye perquè creuen que treballa per al CNI.
Finalment, també es parla de Quim Torra en el llibre. De la decisió que el va portar a ser el President, però també del discurs de proclamació de la República Catalana que va preparar per Puigdemont i mai es va arribar a llegir. Ara, en aquest llibre, ja ho poden fer. Gaudisquen d’aquesta lectura trepidant, que els despertarà orgull però també tristesa. I possiblement ràbia. Però ja tindran tots aquells detalls que els faltaven per entendre el que va passar i el que passa a hores d’ara.
