Dispara, em diu un lector. Sense por. I jo, que procuro fer-li cas. No sóc espanyol. Tampoc no sóc andorrà, no es pensin. Sóc només català. I miro de viure com a tal, tot i que no és fàcil. El Matí, que avui recomença, és hereu d’allò que molts dels millors entre nosaltres tractaren d’aconseguir i no pogueren. Molts hi deixaren la pell. Cal llegir el manifest fundacional d’ El MatíDigital. La política, si no la fas, te la fan. I el país, si no te’l fas, te’l prenen. Montilla lloa el que passa a Euskadi i no és pas que ens hi hàgim de comparar. Montilla aplaudeix la “maduresa” del poble basc a qui han manllevat una part del seu electorat. Gran democràcia, grans “constitucionalistes”. Venim de molta foscor i de molt relativisme. Una alumna em demanava avui, en un català perfecte, per què no és possible sentir-se al mateix temps catalana i espanyola. Doncs perquè, si t’hi sents, és que ets espanyola i per a tu Catalunya és, només, una part d’Espanya. No entenc aquell que diu ser català i no vol la llibertat del seu país. No entenc aquell que diu que tant li és parlar una llengua o l’altra. No entenc les mitges tintes. Trencar les cadenes i no tenir por. PSOE i PP, per Espanya, fan un govern contra natura a Euskadi i Montilla diu que això demostra la maduresa del poble basc. El Parlament basc tindrà de Presidenta una senyora, Quiroga, que confessa no saber prou l’euskera, que és la llengua del país i la primigènia de tota la Península. A més, tot fa pensar que a partir d’ara els bascos podran escollir en quina llengua s’imparteix l’ensenyament, decisió que accelerarà la minorització de l’euskera. I Montilla aplaudeix, se’n felicita i diu que això és senyal de maduresa. Bé, si no en tenim prou, si encara ens fan falta més mostres que els espanyols ho tenen molt clar mentre nosaltres ens dediquem a disparar els uns contra els altres, i CDC no es parla amb ERC i critiquem els joves, nostres, només perquè potser no ens agrada com es vesteixen i perquè molts ja ni es pentinen, ho tenim clar. Catalunya és tothom que hi vulgui ser, al marge de credos, d’higiene, d’estètica, de sexe i d’ideologia. Dretes, esquerres, homos, hèteros, empresaris, subalterns, homes, dones. Un país és tothom que vulgui fer-lo. Primer, fem-lo. Després, només després, ja farem eleccions i ja sabrem qui mana. I segur que no serà ni PSOE ni PP. I ho dic de matinada, que és aquella hora en què no saps ben bé si te n’has anat a dormir massa tard o bé que t’has llevat massa d’hora. L’hora en què el cel és empre del mateix color. Encara fosc.
