Un cadàver exquisit articulat vèrtebra a vèrtebra segons les aportacions de diferents autors que obren la seva finestra al món:
Inés Fernández, Rosa Maria Pascual, Maite Soriano, Meritxell Albaladejo, Nati Parareda, Carme Cinca, Maria Navarrete, Teresa Carranza, Joana Nevado, Josep Mánuel, Rosa Lozano, Montse Torrents, Marta Gamarra, Marta Torres, Aleix Vilaseca, Montse Jané
Haikus, tankes i tercets encadenats a un cadàver exquisit de mots ressuscitats
A la saviesa de la natura trobo
les pautes i l’energia per fluir,
i transmetre pacífica serenitat…
Olor encreuada
entre menta i llimona
dins ratafia.
(Soc tarongina)
Soc l’asimètric
punt d’inflexió dubtós
d’un bell palíndrom.
Mel de farigola
sedosa em llisca
paradís endins.
Roda de la Fortuna.
L’horitzó, amb la seva immensitat,
desplega colors meravellosos.
Els canvis bruscos de la vida
fan que els colors s’enfosqueixin.
Un dia tornes a veure brillar els colors,
El cel desplega el seu camp d’estrelles i el cor pregunta:
–¿Et Trobes bé?
Que tens boig meu
Que tan feliç en gaudeixo
Del joc de la vida
Regals promesos
la bellesa enganya
punxant-me la mà.
Esvelta torre
en jardins contemplada
oblit en el bosc.
L’agafo en pau
l’oloro amb tendresa
quina bellesa.
Besos furtivos,
amor adolescente,
la flor de un día.
El viento suena
El florecer eterno
La luz rezuma.
Hojas que suenan
Esperan el silencio
Llora la luna.
Cómo el ave
En primavera vuela
El dolor pasa.
Ets generosa.
Els Déus et beneeixen.
Jo esperançada.
Pacient m’esperes.
Oculta, transformada.
Soc afortunada!
M’omples, em guareixes
Silvestre, rosàcia
Rosa Mosqueta!
Plou lànguidament
tristor i monotonia
la flor llangueix.
El carro solar
travessa el firmament
la flor reviu.
Noche oscura
un grito ensordece
justícia reclama.
La joia de viure
si sabem gaudir-la
el millor tresor.
Si el diable és condemnat a mort
i els ullals dels rosers fan desaparèixer el camí que travessa l’infern,
la casa de la fe, on el cel habita, s’esfondrarà sota el pes dels esbarzers.
Incapaç d’aguantar més
l’espill es va trencar
per l’emperador.
Quisiera hacer lo que debo,
pero no siempre puedo,
y tampoco siempre quiero.
Malson d’ovelles
del pastor company
fidel gos d’atura.
Floretes liles
llueix la farigola
desig d’abella.
La menta no menteix
és amant del mojito
amb el té flirteja.
Voldria ser vinya
quan de sobte esdevé
gotims de sucre.
Cerezos en flor
manto blanco de euforia
fluye la calma.
Una estrella fugaz
pendiente de un hilo
la oscuridad salpica.
Bajo el sauce
suena el claro de luna
desnuda libertad.
La brisa se balancea
sobre el riachuelo
columpio mágico.
Només qui et sap tractar
et lleva entre les fulles mortes
per regar de vida aquesta terra ignota.
La lluna omple de colors
el turó d’on sorgeix el castell
altiu enmig de la natura.
La noia somriu,
el minyó l’acarona,
feliç ventura.
