Arrenca la campanya electoral més insòlita. Eleccions en pandèmia: les més estranyes en anys. Comença la campanya més estranya i incerta. La incertesa sobre les eleccions i la pandèmia fan preveure una caiguda de la participació. Els mitjans de comunicació han utilitzat tots els titulars anteriors per definir el període electoral que vivim a Catalunya, agafant el relleu dels darrers comicis marcats per la repressió i el 155. Un nou escenari polític condicionat per la pandèmia que ha obligat a organitzar tots els mítings per streaming i amb poca participació de públic. 

Més enllà d’aparèixer darrere dels candidats en pantalles, militants i simpatitzants han perdut protagonisme. El creixent pes de les xarxes socials en els missatges polítics s’ha exagerat de cares a les eleccions del 14 de febrer. La campanya s’ha centrat en els pactes postelectorals i els vetos entre partits i ha comptat amb més pes de l’eix nacional del previst. Tot i les aparicions en debats i entrevistes, la pandèmia ha obligat els partits a incloure novetats digitals.

Una de les innovacions dels partits més sorprenents durant les darreres setmanes la trobem al cartell electoral del PP. Els populars han acompanyat la fotografia d’Alejandro Fernández amb una emoticona que imita la fisonomia del líder, un contingut amb poca càrrega política. Després de la polèmica versió de la cançó Ale-Alejandro i el cartell Yes we CAT, l’equip de Fernández ha decidit incorporar expressions de l’emoji del candidat als vídeos promocionals.

Ciutadans també ha buscat traslladar el canvi d’estratègia política als cartells electorals. Els taronges han modificat l’habitual logotip del cor per afegir-hi unes mans interpretant una abraçada, el missatge central dels cartells i banderoles del partit. A més, la formació encapçalada per Carlos Carrizosa ha arriscat als autobusos de campanya amb l’ús d’imatges d’altres partits com els cartells d’ERC o la cara de Salvador Illa amb un nas de Pinotxo.

La candidatura guanyadora de les eleccions del 2017 ha completat les apostes electorals amb una cançó. El nou grup Vitamina C, format per integrants del partit, ha cantat un tema de pop-rock per intentar oblidar l’esfondrament a les urnes que preveuen tots els sondejos. Els Comuns també han destacat en l’apartat musical, convertits en un altre dels partits que ha assumit més riscos durant les setmanes prèvies als comicis. 

La formació morada ha estrenat dos vídeos musicals per donar a conèixer la presidenciable Jéssica Albiach, en els últims dies convertida en cantant. ‘Yes a la Jess’ i ‘El rap dels Comuns’, un reggeton i un rap que han entonat com han pogut tant la presidenciable com Ada Colau per convèncer els indecisos. Continguts virals carregats d’eslògans que segueixen l’estratègia de l’alcaldessa a les eleccions municipals amb els famosos ‘Ada is in the house’ i ‘El run run’.

En el marc dels partits independentistes, ERC ha sorprès afegint codis QR en cartells i altres creacions gràfiques. Els republicans han fet servir aquesta eina per cridar l’atenció i, si ho escanejaves, et redirigien a posts a les xarxes socials amb intervencions en mítings. El partit capitanejat per Pere Aragonès també ha volgut mostrar un perfil diferent del nou líder i han escollit Instagram per difondre vídeos més personals del candidat.

En la mateixa línia, la CUP ha incorporat innovacions notables en la campanya. Els anticapitalistes s’han volgut apropar a l’electorat més jove a través dels videojocs, en concret per mitjà d’Among Us. Una de les candidates, Mar Ampurdanès, ha difós un vídeo jugant una partida juntament amb Dolors Sabater en què acaben expulsant la policia. Una estratègia que havien incorporat partits com Compromís i Más Madrid en eleccions anteriors però poc habitual en la comunicació política catalana. 

El missatge transmès per Ampurdanès a les xarxes a través del videojoc s’ha acompanyat de samarretes en actes polítics amb el lema ‘Per guanyar la partida’. Una manera de connectar l’entorn virtual i el presencial i cridar el jovent a les urnes. Els cupaires també han innovat per donar a conèixer una de les propostes estrella: la renda mínima universal. Han estrenat un web amb una calculadora que permet descobrir com canviaria el salari percebut amb el nou ingrés i també compara quan triguen els grans empresaris espanyols a cobrar aquell sou.

Dos dels partits amb majors possibilitats d’aconseguir la victòria el 14-F, JxCAT i el PSC, han protagonitzat campanyes més conservadores i amb poques innovacions. En definitiva, la Covid-19 obligava els partits a incorporar nous formats però han optat per estratègies menys revolucionàries del previst. Una oportunitat perduda pels amants de la comunicació política que comprovarem quins resultats deixa després de les eleccions.