Un cadàver exquisit articulat vèrtebra a vèrtebra segons les aportacions de diferents autors que obren la seva finestra al món:

Inés Fernández, Rosa Maria Pascual, Maite Soriano, Meritxell Albaladejo, Nati Parareda, Carme Cinca, Maria Navarrete, Teresa Carranza, Joana Nevado, Josep Mánuel, Rosa Lozano, Montse Torrents, Marta Gamarra, Marta Torres, Aleix Vilaseca, Montse Jané

 

               Haikus, tankes i tercets encadenats a un cadàver exquisit de mots ressuscitats

A la saviesa de la natura trobo

les pautes i l’energia per fluir,

i transmetre pacífica serenitat…

 

Olor encreuada

entre menta i llimona

dins ratafia.

(Soc tarongina)

 

Soc l’asimètric

punt d’inflexió dubtós

d’un bell palíndrom.

 

Mel de farigola

sedosa em llisca

paradís endins.

 

Roda de la Fortuna.

L’horitzó, amb la seva immensitat,

desplega colors meravellosos.

Els canvis bruscos de la vida

fan que els colors s’enfosqueixin.

Un dia tornes a veure brillar els colors,

El cel desplega el seu camp d’estrelles i el cor pregunta:

–¿Et Trobes bé?

 

Que tens boig meu

Que tan feliç en gaudeixo

Del joc de la vida

 

Regals promesos

la bellesa enganya

punxant-me la mà.

Esvelta torre

en jardins contemplada

oblit en el bosc.

L’agafo en pau

l’oloro amb tendresa

quina bellesa.

Besos furtivos,

amor adolescente,

la flor de un día.

 

El viento suena

El florecer eterno

La luz rezuma.

 

Hojas que suenan

Esperan el silencio

Llora la luna.

Cómo el ave

En primavera vuela

El dolor pasa.

 

Ets generosa.

Els Déus et beneeixen.

Jo esperançada.

 

Pacient m’esperes.

Oculta, transformada.

Soc afortunada!

 

M’omples, em guareixes

Silvestre, rosàcia

Rosa Mosqueta!

 

Plou lànguidament

tristor i monotonia

la flor llangueix.

 

El carro solar

travessa el firmament

la flor reviu.

 

Noche oscura

un grito ensordece

justícia reclama.

 

La joia de viure

si sabem gaudir-la

el millor tresor.

 

Si el diable és condemnat a mort

i els ullals dels rosers fan desaparèixer el camí que travessa l’infern,

la casa de la fe, on el cel habita, s’esfondrarà sota el pes dels esbarzers.

 

Incapaç d’aguantar més

l’espill es va trencar

per l’emperador.

 

Quisiera hacer lo que debo,

pero no siempre puedo,

y tampoco siempre quiero.

 

Malson d’ovelles

del pastor company

fidel gos d’atura.

Floretes liles

llueix la farigola

desig d’abella.

La menta no menteix

és amant del mojito

amb el té flirteja.

Voldria ser vinya

quan de sobte esdevé

gotims de sucre.

Cerezos en flor

manto blanco de euforia

fluye la calma.

Una estrella fugaz

pendiente de un hilo

la oscuridad salpica.

Bajo el sauce

suena el claro de luna

desnuda libertad.

La brisa se balancea

sobre el riachuelo

columpio mágico.

 

Només qui et sap tractar

et lleva entre les fulles mortes

per regar de vida aquesta terra ignota.

 

La lluna omple de colors

el turó d’on sorgeix el castell

altiu enmig de la natura.

 

La noia somriu,

el minyó l’acarona,

feliç ventura.

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorInnovacions obligades en una campanya virtual
Article següentMés del 50%