Portem uns dies immersos de ple en una cinquena onada de la COVID-19, una onada diferent, però que posa en evidència que quan obres una finestra el virus entra.
Una onada amb un creixement molt ràpid, per la variant Delta, que ja és més del 60% dels cassos. Que està afectant al sector de la població encara no vacunat, amb més mobilitat i que per primera vegada té més afectació entre la població més benestant.
Hem dit i sentit moltes vegades que el virus no coneix fronteres, sobretot perquè una pandèmia mundial ha de tenir una resposta global, però més enllà de grans paraules i declaracions de líders mundials, a l’Àfrica encara no s’ha vacunat ni el 4% de la població. Però de solidaritat i cooperació en parlarem un altre dia.
De nou, la nostra salut i l’impacte de la pandèmia ve marcada més pel Codi postal que pel Codi genètic. Les desigualtats socials produeixen diferències tant en la vulnerabilitat (possibilitat d’infectar-se) com en la severitat (complicació de la patologia).
Els determinants socials marquen el 80% del nostre estat de salut, on vivim, com vivim, categoria professional, sexe, edat, riquesa de l’entorn, habitatge, també el que mengem o la qualitat de l’aire que respirem.
Des de l’inici, l’afectació de la pandèmia també ha estat directament relacionat amb els determinants socials, cada onada ha estat diferent, però també ho ha estat la capacitat de sectors de població per poder complir amb els confinaments o les quarantenes. O amb quines condicions s’haurien de fer
Durant la segona onada aquest fet va ser potser molt més evident, recordem les dificultats de testeig i quarantenes dels temporers a Lleida, i la reclamació de que calien polítiques publiques transversals. O el major impacte a barris com la Florida o Llefià. Van posar en evidència que calien polítiques i acció pública per generar cohesió i equitat territorial.
Les onades han generat patrons diferents, però la gran diferència l’ha marcat fins ara aquesta cinquena onada, que ha trencat fins i tot el paràmetre de les desigualtats.
Una onada on la variant Delta és ja un 60%, molt més contagiosa, que afecta a sectors de població encara no vacunada, o sense la pauta complerta. Que ha tingut els seus focus a les activitats relacionades amb l’oci, viatges de final de curs, grans concerts,… després de més d’un any amb poca interacció social.
I un fet preocupant, aquest 40% de persones que no fan els aïllaments i quarantenes. I no és només responsabilitat de la ciutadania, si no de falses seguretats, ens calen bones noticies, però ens cal més sortir de la pandèmia.
De nou, hem obert aquest falç debat sobre salut i economia, que sempre acaba generant diferències de missatges entre els membres del govern a Catalunya. Diuen buscar l’equilibri, sanitari, econòmic i emocional. Però cada responsable polític posa l’accent en la seva part, i ens falta una acció coordinada i conjunta.
I acaben traslladat a la ciutadania més confusió que seguretat. Més debat sobre les coses de la política, que sobre la política de la les coses
No hem aprés que no hi ha desenvolupament econòmic possible sense salut, que necessitem un sistema sanitari públic, fort i robust, accessible i que ajudi a generar cohesió i equitat social i territorial.
Salut o economia, no és el mateix que salut i desigualtats socials. I aquest és el gran repte, el de posar la Salut en totes les polítiques. Salut no com absència de malaltia, si no com l’estat de benestar físic, econòmic i social
Superar no només la pandèmia, sinó la Sindemia, que uneix sinèrgia i pandèmia. I amplifica la pandèmia per factors estructurals previs, és a dir pels determinants socials.
La COVID-19 demana sinèrgies i lleialtats dins el Govern, però també amb l’oposició, que ha estès la mà moltes vegades, però que no rep respostes. Ho dic com a Portaveu de Salut dels Socialistes al Parlament, des de l’inici, i a pesar de la poca correspondència, hem estat lleials amb el Govern (el d’abans i el d’ara).
Des d’aquesta lleialtat i responsabilitat que ha demostrat sempre el grup parlamentari , oferim mà estesa i la màxima col·laboració en les mesures que decideixi adoptar el Govern. Perquè el nostre objectiu es vèncer el virus i avançar cap a una reconstrucció social i econòmica.
