El que hi ha a continuació és un paràgraf extret d’un dels llibres canònics del segle XX, un d’aquells llibres que cal absolutament llegir. I llegir-lo amb calma, ara que vénen dies de pausa per a molta gent. No cal anar-se’n lluny. Es tracta tan sols de fer-se amb un exemplar de “Incerta Glòria” (Joan Sales, Barcelona, 1956), tenir prou estona i deixar-se portar per les pàgines impagables d’aquesta obra mestra. Incerta glòria som tots nosaltres. La incerta glòria de la joventut dels seus protagonistes a les tres primeres parts del llibre. En Lluís i la seva inconsistència, en Soleràs (quin gran personatge!), la tendra i a la vegada ferma Trini i, sobretot, la Carlana i l’ex-soldat i sacerdot Cruells. Novel·la d’amor si no fos també una novel·la de guerra. Incerta glòria som tots nosaltres perquè d’alguna manera “Incerta glòria” és la novel·la dels vençuts, però no rendits. I a l’exemplar de Club Editor, a la pàgina 323, hi llegim:
“-Si de pacifistes no n’hem de ser sempre, petita, més valdria no ser-ne mai. Més valdria, en temps de pau, preparar-se per a la guerra; la guerra és una cosa que o bé no es fa o es fa de debò. ¿De què han servit tants anys de propaganda pacifista i antimilitarista si a l’hora de la veritat ens hem deixat arrossegar a la guerra? Només han servit perquè ara, als fronts, els nostres pobres soldats es trobin en condicions d’inferioritat; tot ha hagut d’improvisar-se, fins la idea mateixa d’exèrcit que tants anys de propaganda en contra havien acabat per destruir en la consciència del poble català. Si no havíem de ser-ho amb totes les conseqüències, era criminal ser pacifista: l’únic que preparàvem era aquest desastre sagnant que estan vivint (no t’hi facis il·lusions) els nostres combatents, a qui ningú no havia preparat per a la guerra; durant anys havíem anat dient que de guerra no n’hi hauria mai més cap…”
La veritat és que no acabaríem mai de parlar i d’extreure cites d’aquesta obra única. Llegir-la és important, però rellegir-la encara ho és més. I sorprèn que a cap llibre de català del batxillerat no s’esmenti enlloc ni l’existència d’aquesta novel·la ni la del seu autor. No crec que hi hagi cap altre país que no ensenyi el llegat de la seva millor tradició cultural i literària. Em sembla que aquest llibre tan lúcid i brillant encara fa por en les altes instàncies. Si no, no hi ha manera d’entendre que es pugui acabar el batxillerat ignorant-ne la seva existència, els seus temes i el seu argument.
En fi, per a qui emprengui “Incerta glòria” aquests dies, o dies a venir, que el temps s’escoli lentament i pausada, amb llapis i llibreta al costat per anar prenent-ne notes. Perquè “Incerta glòria” et fa, segur, més bona persona, més savi, més valent i, també, tan tendre com un amor fet de confiança i de repòs.
I és el cas que justament ara, gairebé 6 anys després d’això que vaig deixar escrit, m’assabento que aquest llibre canònic apareixerà a les llibreries germàniques exactament l’endemà del nostre 27-S-15. Del qual, per cert, som a tan sols 9 dies.
