“Londres-París-Barcelona, viatge al cor de la tempesta” (Galaxia Gutenberg) de l’Enric Vila, és un llibre sexi. És una obra que principalment presta plaer a l’intel·lecte i t’ajuda a mirar-te el món des d’angles diferents dels habituals. Dels pocs llibres actuals de casa nostra que et reconforten amb el país i la seva tradició liberal cosmopolita, una tradició que paradoxalment viu també encotillada per un provincianisme (auto?) imposat. És un farciment de pensaments de l’autor en què la sentència purament subjectiva i a voltes versemblant t’atrapa en cada frase i en cada paràgraf per fer-te reflexionar. Idees caçades al vol amb façana d’innocent però amb una mala bava que t’electritza. Per això, i perquè està escrit en forma de dietari que et recorda a un altre autor clàssic nostrat, és francament fàcil d’enganxar-t’hi. El morbo d’entrar a la vida privada de l’autor mentre et colpeja amb les seves teories, t’excita l’enteniment i et fa sentir partícip del seu laberint mental. El leitmotiv del llibre gira constantment sobre la cruïlla europea dels dos models que han forjat la civilització occidental: la dels estats centralistes i la dels territoris i ciutats comercials. O el que és el mateix, l’Europa absolutista o l’Europa dels contrapesos. França i Espanya vs la Gran Aliança. Us sona tot això, oi? Una Europa que, una vegada més, necessita catalanitzar-se, ergo humanitzar-se, si vol superar la crisi que pateix fruit d’un model vell i gastat per l’estatisme imperant. Les dones, els gais i els catalans, observats, analitzats i gairebé trossejats en el llibre, són els col·lectius vulnerables que en temps de pau i de modernitat poden fundar una nova espiritualitat al continent. Heus aquí la nostra oportunitat. I tot això s’haurà de fer a través de les ciutats, temples de la llibertat i del capitalisme, unes ciutats no robotitzades sinó amb identitat i memòria. Aquest és el secret per ser més competitius i atractius en plena globalització. Del localisme a l’universalisme. Si a més de tot això et consideres liberal i amant de les grans ciutats, amb el seu binomi seguretat/perillositat, notes el gust de tocar un horitzó proper fet a la teva mida. El llenguatge viu, directe i descarat de l’Enric, és un bàlsam en un país fet de personatges i relats esquifits que han acabat de conformar aquest cofoisme tan propi. Feu-me un favor, llegiu aquest llibre, tinguin vostès la bondat.
