(Hi ha un jesuïta a Raimat, que a més d’escriure formosos sermons i enfrontar el càncer amb fe i pebrots molt ignasians, twiteja comentaris que fan intuir que també en sap, de futbol, i acabant el partit em cedia el copyright del titular de la crònica d’avui. Gràcies Padre!)
Venint del comiat al President Barrera, fluix, tebi, mediocre com havia de ser si deixes que el muntin gent amb ànima de funcionari provincial, només salvat pel parlament de Pujol, només ens retornava l’ànim sentir que el minut de silenci del barcelonisme sincer i emocionat. I Thiago. Prengui’n nota que els aviso. Hi haurà una quinta del Thiago, i ahir en Pep ens la va presentar, en el paroxisme de la síntesi renovadora: venint de fer dues Supercopes, faig una nou equip i reedifico en el vell rombo cruifista, amb els automatismes apresos a la Masia, un nou Barça que pot fer el que ha fet, i més. Tindrem lliga per a tornar-lo a veure i comentar amb detall, avui es fa tard i demà és sant tornem-hi (passa els dilluns, com passa els diumenges, però amb resultats així, que vinguin dillunsos!)
Segueixin atents a les seves pantalles, facin els impossibles per a ser al camp abans de que soni l’himne, podrien perdre’s minuts d’història i procurin no parpallejar massa, podrien perdre’s segons de màgia… no s’ho perdonarien!
