Mira Sostres, l’Henry somiarà amb el porter d’ells, que n’hi ha parat 3 de ben bons, i el porter d’ells somiarà amb el Messi, que n’hi ha fet un que ni se’l pensava. Messi està pletòric i és el resum de la voluntat i de l’excel·lència d’aquest equip, que ahir donava una passa més cap a la temporada perfecte, lluitant fins el minut 98, pressionant i buscant el gol. Tenen el mòbil de Déu, i els porta ben aconsellats.
A la primera part, han fet amb la pilota el que han volgut, domini abassegador amb una bona velocitat de circulació que ha deixat un contrari prou estovat com per a que a la segona, quan han tingut alguna ocasió, ja no els quedés mitja bufera: ofici, control, no perdre les pilotes importants… administrar la victòria, en pocs mots.
Un camp gos, un contrari enrevessat amb un entrenador que ens té la mida presa, un àrbitre de pena… el resultat, si, curt, però no hem patit ni un minut: la imatge és la d’un perfecte equip campió. Si algun madridista esperava que aquí ens entrebanquéssim, Sostres, ja cal que vagi comptant, a veure si no ho faran ells.
