Hi poden haver dues normalitats? De fet, si ho pensem bé, hi són des de fa molt i molt de temps. Ho veurem. Exactament des de quan? La vida catalana ja està instal·lada en un xoc, és un xoc. La naturalesa d’aquest xoc esta elidida com a situació política explícita, fet del que deriven moltes conseqüències. La fonamental és que les dimensions de la vida catalana estan constantment empetitides. Cal proposar-se saber i fer saber amb una sana normalitat que avanci cap a una situació creixent de quotidianitat: quan, com i de quina manera el xoc és viscut i quina és la seva naturalesa[1] i les seves variacions sovint molt subtils. Un xoc viscut és sobretot un joc de lògiques que operen a la vegada des de cada una de les seves forces i des de la confrontació entre elles. Convé saber enumerar-les bé i obrir possibilitats sanes de prioritzar, rivalitzar, confluir, decidir.
La lògica de la construcció porta a una via de consens, de diàleg, de col·laboració per fer de dues normalitats una de sola? És viable?
La lògica de l’alliberament porta a fugir de la situació en que l’agressió s’ha donat Com ha de ser de real la fugida? On és pot fer? Un alliberament mai s’acaba contant els que en són partidaris, s’acaba alliberant a tothom.
La lògica de la sobirania constitucional de 1978 vol eliminar les dissidències? Remet a la repetició d’uns «antecedents de destrucció»[2] ?
La lògica de la fermesa nacional quan es diu «Som una nació. Nosaltres decidim»com a la manifestació del 10 de juliol de 2010. Contra el que pot semblar, sobretot els qui la volen reduir a un moment de mal humor, obra una posició, per estar-s’hi,per fer via des dels valors de posició, de fermesa, de dignitat, és el lloc propi des d’on cal mirar de fit a fit com Sòcrates feia amb Trasímac.
[1]:Una qüestió oberta en una societat que aspira a debatre els seus problemes des d’alguna maduresa demana ser tractada d’una manera més institucionalitzada i personalitzadora que l’agitació espontania i corporativa dels media. A tota agenda de regeneració política li cal enfrontar aquest punt.
[2] Antecedents de destrucció. Aquest concepte s’aclarira més endavant.
