De tant en tant, en els darrers trenta anys, amb la mateixa regularitat que en altres temps el monstre del Loch Ness, polítics i periodistes espanyols han afirmat que les comunitats autònomes espanyoles, i sobretot Catalunya, tenien fins i tot més competències que els estats federals alemanys. Aquest disbarat, que venia del poc coneixement que tenien (o volien tenir) els que ho deien com si proclamessin una veritat evangèlica, se’l va empassar més d’un periodista estranger que el va repetir a casa seva i ha contribuït bastant a la poca comprensió que troba fora l’independentisme catalá.
No vull parlar aquí de la diferéncia entre uns estatuts d’autonomia en el que les competències cedides “graciosament” des del centre amb comptagotes ni són suficients ni són segures, i uns estats federals amb constitució pròpia que ha redactat cadascú a casa seva, sense cap influència del govern federal. No vull parlar tampoc de la facultat dels Lands alemanys de fer tractats de caire econòmic o cultural amb països o regions estrangeres, sense que el govern federal pugui interferir-s’hi. Ni vull parlar tampoc de la possibilitat que tenen els Lands de fusionar-se si així ho vol la majoria de la població dels Lands afectats, expressada en referéndum, i també sense que des Berlin hi pugui ficar cullerada. Aquests tres factors són ja mostres de la fal·làcia de l’afirmació que esmentàvem al principi. Concentrem-nos, però, només en el delicat camp del repartiment dels recursos fiscals.
No entraré en els detalls que són molt complicats (típic alemany!) per tal d’aconseguir un repartiment dels impostos tan equitatiu com es pugui entre la federació, els estats i els municipis. Aquest repartiment s’ha revisat més d’una vegada al llarg dels anys, amb compromisos, mai perfectes, però que ja voldríem que haguessin estat possibles a Espanya. Un dels elements que té com a finalitat contribuir a l’igualament de nivell de vida entre els estats més rics i els més pobres, és el Fons de Compensació Territorial. Aquest FCT també ha sofert variacions en el curs del temps i tant la contribució dels estats que paguen com els diners que reben els que cobren s’evaluen segons un sistema també complicat i que intenta ser tan just com sigui possible.
En l’actualitat, però, els estats que més paguen (Baviera, Baden-Württemberg, i Hesse sobretot) estimen que paguen més del que es poden permetre, i critiquen, p.e. que alguns dels estats que cobren implantin prestacions gratuites, que els que paguen no es poden permetre. Per això Baviera i Hesse estan preparant un recurs davant del Tribunal Constitucional, per corregir aquest estat de coses. El primer ministre de Hesse ha dit a primers de novembre que aquest recurs és “un cas de legítima defensa”. Mirem-nos, però les xifres.
Hesse (un estat amb 6 milions d’habitants) troba injust que de gener a setembre de 2012 tingui un dèficit de 1.100 milions € mentre que n’ha hagut de pagar 1.300 milions al FCT. Què diria si tingués un dèficit de 40.000 milions i n’hagués de pagar 16.000 milions?
Només encara un parell de xifres per il·lustrar la diferència de tracte que reben els Lands alemanys del govern federal i el que rep Catalunya d’Espanya.
És indiscutible (a pesar dels subterfugis espanyols) que des de l’entrada d’Espanya a la UE el 1986, Catalunya ha hagut d’enviar a Madrid, sense retorn de prestacions, més de 200.000 milions d‘€, ben bé el triple del que Espanya ha rebut d’ajudes europees en el mateix període. Quines són les xifres alemanyes que podem comparar? Hi ha xifres oficials, publicades clarament a internet (al revés del que passa a Carpeto-Vetònia). Que el lector conservi al cap els nostres 200.000 milions (pagats per un poble de 7 milions) i ho compari amb les xifres següents, que inclouen un període incomparablement més llarg: des del 1950 (que es va crear el FCT alemany) dins el 2008, és a dir no els vint anys de l’exemple català, sinó cinquanta vuit!
En aquest període han pagat al FCT, en total expressat en euros actuals:
Hesse (6 milions d’habitants): 40.455 milions
Baviera (12,5 milions d’habitants): 24.400 milions (la baixa quantitat s’explica perquè durant molts anys va ser estat rebedor i no contribuent)
Baden-Württemberg: (10,5 milions d’habitants): 44.980 milions
Renània del nord-Wetsfàlia: (19 milions d’habitants): 17.353 milions (el mateix cas que Baviera)
Hamburg (1,6 milions d’habitants): 11.513 milions.
Tots els altres estats han estat sempre beneficiaris de les ajudes del FCT.
En resum: en 58 anys els Lands alemanys han pagat al FCT en total només dues terceres parts del que ha pagat Catalunya en 20 anys a Madrid. I hi ha qui fins fa ben poc tenia la barra de dir que Catalunya tenia més llibertats i competéncies que els Lands alemanys! Ningú, ni a Madrid, ni a Brusel·les ni on sigui, s’hauria d’estranyar, doncs, que la gran majoria dels catalans n’estigui més que tipa d’aquest escandalós estat de coses i que reclami ser „un nou estat a Europa“. I hi estem en camí, si el Sr. Duran Lleida no ens ho espatlla…
