És així el present de l’Església —i així serà el seu futur més immediat—, amb comunitats cada vegada menys nombroses i més petites. Aquesta realitat es veu confirmada per l’últim informe de la Direcció General d’Afers Religiosos. Segons el Mapa Religiós de Catalunya confeccionat en aquest informe, el Principat té actualment 7.275 centres de culte de les 15 tradicions religioses diferents. La religió catòlica en té 5.795, un 80% del total i és la confessió que més temples ha perdut l’últim any, amb 161 centres menys.
De fet, és ben evident que estem vivint una reducció de centres de culte i de comunitats religioses. Així, només a la capital del Segrià, han marxat les Carmelites del P. Palau, els Franciscans i les Filles de la Caritat, presents a la ciutat des del segle XVIII. D’Almacelles han marxat els Germans de Sant Joan de Déu; de La Pobla de Segur, les Filles del Cor de Maria; i els Germans de la Salle han deixat Mollerussa. A la ciutat de Solsona no queda cap de les comunitats religioses que hi havia fa uns anys. De Manresa han marxat les Germanetes dels Pobres, els Caputxins, les Serventes del Sagrat Cor i les Paüles, i han deixat Girona les Carmelites Descalces de Montilivi i els Dominics i les Clarisses Caputxines.
També el País Valencià ha sofert aquesta tendència a la baixa. En només vuit anys s’han perdut gairebé un miler de religiosos, han tancat sis convents de clausura i setanta-set comunitats religioses, assenyalava l’any passat Las Provincias.
A l’estat espanyol les xifres són semblants a les que dibuixa el Mapa Religiós de Catalunya. Fa 40 anys una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques dibuixava un país catòlic, amb un percentatge del 90,2% de creients. El 2019, el estudis del CIS afirmaven que el 66,9% dels espanyols es definien com a catòlics, encara que només el 12,2% anava a missa tots els diumenges i festius. Però el novembre de 2022 el mateix CIS deia que el nombre de catòlics assolia el seu mínim històric amb un 55’4% i que només un de cada deu joves espanyols es declarava catòlic practicant. I mentre que el 1980 el 98,3% dels matrimonis es casaven per l’Església, avui la seva xifra és molt minoritària.
Amb la mort del papa emèrit Benet XVI, caldria recordar la seva visió profètica, quan el desembre de 1969 ja preveia la disminució dels cristians al si de l’Església. L’aleshores jove teòleg Ratzinger, va dictar unes conferències radiofòniques que més tard van ser publicades en el llibre Fe i futur. Al final del llibre es preguntava com seria l’Església de l’any 2000. I Ratzinger es responia a sí mateix: De la crisi actual emergirà una Església que haurà perdut molt. Esdevindrà més petita i haurà de recomençar gairebé des del principi. I afegia encara que l’Església s’enfrontaria a temps molt difícils i convulsions terribles, i que, atès que el nombre dels seus fidels disminuiria, perdria gran part dels seus privilegis socials.
Però lluny de caure en el pessimisme, Razinger preveia que, no obstant això, l’Església trobarà de nou i amb tota l’alegria, allò que li és essencial, allò que sempre ha estat el seu centre: la fe en el Déu U i Tri. I afirmava també que l’Església no se apropiaria de cap mandat polític, coquetejant ara amb l’esquerra, ara amb la dreta, que seria més espiritual i es convertiria en una Església dels més petits.
El futur cardenal i bisbe de Roma afirmava també aquell 1969: Quan passi la prova es convertirà en una Església més simplificada, per tornar a començar de nou en petits grups, a través de moviments i d’una minoria que tornarà a posar la fe i la pregària al centre de l’experiència.
Joseph Ratzinger va encertar aleshores el futur de les comunitats cristianes, com ho podem comprovar actualment. Al final quedarà l’Església de la fe, afirmava, i els homes descobriran en el petit ramat de creients, com una realitat completament nova, com una esperança i una resposta per als qui sempre han estat cercant en secret.
Els cristians hem de viure el present i el futur amb esperança i recordar que el Regne de Déu, Jesús el va comparar a un gra de mostassa, la més petita de les llavors. No el va comparar amb un roure ni amb un castanyer. Per això mirem el present i el futur de l’Església amb confiança, sabent que la nostra força ens ve del Senyor.
