El full de ruta ha estat l’agafador on s’han arrapat els meus companys no partidaris de la independència per intentar tombar el procés i fer-se els amos del partit.

Al full de ruta per anar cap a la independència no s’hi poden posar bajanades. Com per exemple que s’haurà de fer amb diàleg. A la independència només s’hi pot anar, anant-hi. Només amb una condició: que el poble ho vulgui. Per això el referèndum és fonamental i imprescindible. Per això el govern espanyol no el permet. I no el permetrà, sempre que ho pugui evitar.

Oficialment no ens podem pronunciar perquè no som subjectes polítics. Oficialment no ens podem autodeterminar perquè no tenim sobirania.Oficialment Unió diu que hem de caminar cap a la plena sobirania mitjançant el diàleg. Però quin diàleg? Només compta l’esperança (vana), aquesta sí, inconcreta, mil vegades negada, totalment inversemblant d’un diàleg futur?.

Però, a veure, que no hi ha hagut diàleg en el passat? No compta el diàleg, intens, participat, diàleg dels partits, de les persones, de les institucions, durant la Transició, durant els governs espanyols posteriors, de tots colors, amb la UCD, amb PSOE, amb AP, amb PCE i tutti quanti?

Si diem que la transició va ser modèlica! O ja no? Unió Democràtica vàrem fer un congrés el 1985 –sí, tan aviat- amb el lema de “L’Estatut és Pacte d’Estat, fem-lo complir”.

Si volíem fer que es complís un Estatut, llavors, quan els estatuts formaven el gruix de les lleis fonamentals espanyoles, què no hauria de passar ara que el nou Estatut del 2006 ha estat rebaixat a llei d’ interpretació a nivell dels governs de torn. Tant i tant de diàleg en el passat, i per a què?

Benvolgut Ramon Espadaler, com ens pots parlar i proposar un diàleg que, si fos possible –aquesta ja és una incògnita- té tots els arguments que serà totalment ineficaç i improductiu, i que qualsevol pacte serà incomplert a la primera de canvi com fins ara. Hem de tornar a perdre 30 anys més d’empobriment social, econòmic i polític de Catalunya?

És cert que no tot ha estat negatiu. Només faltaria! El teu pas per la Conselleria de la Generalitat ha demostrat que ets una persona intel·ligent i capaç. Per tant, davant de tantes incògnites que no tens resoltes, davant d’una proposta ja buida de contingut, com és la confederació, -on és la nostra política social?- davant de tant de programa de pancarta, alguna pregunta més et deus fer que la tan simple de mirar quina part del mercat quedarà lliure per a Unió, ara que Convergència s’ha definit clarament independentista.

Un dia ho va dir en Duran. L’Estat Espanyol és molt poderós. I li’n dono la raó. Estic convençut que encara no li hem vist les urpes. Ara ja no són els líders només, que volen la independència. Ara som el poble. I el poble arrossegarà els líders. I Europa? Ha estat Dinamarca. Ara és Irlanda. També el diputat per Flandes. Surten veus al Consell d’Europa. També al Parlament d’Estrasburg. Això continuarà. Sense Grexit. Amb diàleg. Cap institució gosarà fer-nos-en fora, per molt que l’Estat Espanyol hi deixi ungles i fiblons.

A una jubilació pacífica, si pot ser amb honors i medalles, tots hi tenim dret. Algú, sabent-ho, sent-ne conscient, ha acceptat no tenir-la. I això que només va gosar d’obrir la finestra.

Josep Ma. Puig
Terrassa,1937. Va estudiar Lletres a la UB. Execeix càrrecs de Direcció d´Empreses des dels 28 anys, en diferents rams, Jubilat, exerceix càrrecs directius en el Tercer Sector. Militant d´Unió Democràtica des de finals dels 60, Actualment fa compatible càrrec directiu a la Fundació Família i Benestar Social amb els estudis d´orgue clàssic al Conservatori de Grau Mitjà de Terrassa.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorLlista per la independència
Article següentPrimavera, estiu, etcètera.