Per molts ciutadans, la festa de Sant Jordi és el Sant Cristo Gros del sector dels llibres. I certament, la data té unes dades de facturació i un seguiment tan i tan gran per part de la població dels Països Catalans que, si hem de ser sincers, en vam tenir prou amb un Sant Jordi confinats per entendre que, si tornàvem a perdre un Sant Jordi més, hi perdíem l’ànima col·lectiva. Ara bé, al darrere de la gran celebració, comptem amb un esdeveniment llibresc que, a parer meu, té unes possibilitats enormes de créixer: La Setmana del Llibre en Català, que enguany arriba a la 39ª edició i que coincideix amb l’arrencada del curs després de les vacances d’agost. Quan dic que té unes possibilitats enormes de créixer no vull dir que sigui un esdeveniment de poca dimensió. En cap cas. En pocs anys, el certamen ha aconseguit esperonar l’edició d’obres en llengua catalana en unes dates en les quals, fins fa poc, les llibreries únicament es concentraven en el llibre escolar. I, per si això fos poc, s’ha convertit en un aparador grandiós per a segells editorials, autors, traductors, llibreries, periodistes, biblioteques i moltes institucions vinculades a les lletres.
Sant Jordi té poques possibilitats de créixer més. La Setmana, en canvi, té al davant un camí llarguíssim per córrer. I com que el seu creixement, de fa temps, és sostingut i molt natural, ha pogut anar incorporant premis, distincions i activitats que la propulsen endavant i que fan que cada vegada més agents s’hi sentin implicats. Si les institucions públiques prenen consciència de les seves potencialitats, si els nostres representants tenen l’ambició de fer polítiques que vagin més enllà del mirar d’acontentar un sector concret i s’atreveixen a engegar sinèrgies enriquidores, per força hauran d’acabar traçant una estratègia a llarg termini que vinculi estretament La Setmana amb el sector educatiu, amb el sector audiovisual i, sobretot, amb el camp natural dels millennials: el sector digital i el de l’oci electrònic.
La nova consellera de Cultura, Natàlia Garriga, quan va prendre possessió del càrrec, va fixar entre les seves prioritats treballar per potenciar l’ús social del català i enfortir l’àmbit digital i audiovisual. És per això que no pot deixar de copsar l’oportunitat estratègica que La Setmana ofereix al país: deu dies seguits de trobada de creativitat i negoci duts a terme amb llengua catalana.
Ahir, quan el president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Joan Sala, presentava l’edició de La Setmana que se celebrarà aquest setembre, va traslladar a la premsa i a les autoritats una molt bona notícia: La venda de llibres en català avança, i molt. Si temps enrere, un de cada quatre llibres venuts a Catalunya era en llengua catalana, en el darrer trimestre les xifres han variat i ara és un de cada tres. Ens n’hem d’alegrar. Ara bé, com a país, ens hauríem de proposar el repte d’arribar en pocs anys a una dada millor: que, com a mínim, la meitat dels llibres venuts sigui en català. I a partir d’aquí, mirar de créixer més encara.
Està clar que per assolir fites com aquestes La Setmana representa una peça estratègica fonamental: Tal com va assegurar el president de l’esdeveniment, Joan Carles Girbés, es tracta d’un escenari idoni perquè les institucions i les empreses es trobin amb el públic lector i, sens dubte, és “el millor marc perquè passin coses”. Prova d’això és que cada any La Setmana guanya nous col·laboradors, com per exemple el CCCB, Òmnium Cultural, SGAE o l’Ateneu Barcelonès; precisament aquest darrer es va convertir ahir en una seu de luxe per a la roda de premsa de la presentació, que es va fer a la Sala Oriol Bohigas.
L’edició de La Setmana que es celebrarà aquest setembre, de divendres 10 a diumenge 19, al Moll de la Fusta de Barcelona, comptarà amb prop de 250 activitats. El públic podrà assistir a presentacions de llibres, taules rodones, firmes d’autors i autores, itineraris literaris i activitats de caràcter familiar, que podeu consultar en aquest enllaç (https://www.lasetmana.cat/). Com ja és costum, els assistents tindran l’oportunitat de passejar pels expositors, que aquest any arribaran a 227, i remenar entre els centenars de novetats editorials i els milers de llibres de fons que seran presents a La Setmana. A més, durant la seva celebració, es reconeixerà de manera especial la carrera i l’obra del poeta, escriptor i activista cultural Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) que rebrà el Premi Trajectòria i que ahir, en l’anunci del guardó, va oferir un discurs reivindicatiu i poètic, deliciós, que podeu llegir aquí (https://www.vilaweb.cat/noticies/biel-mesquida-premi-trajectoria-escrivim-tambe-per-ser-estimats/).
També es farà un homenatge a Gemma Romanyà (Capellades, 1945-2018), directora de la impremta Romanyà Valls, que va exercir un important paper de mecenes en l’àmbit cultural català. I finalment, es concedirà per primera vegada el Premi Difusió creat per reconèixer una personalitat pública que destaqui en la divulgació i la promoció de la literatura catalana. En la seva primera edició, el premi serà per a Xavier Graset (Vila-seca, 1963) que al capdavant del programa Més324 de la televisió pública catalana ha donat veu en nombrosíssimes ocasions a assagistes, novel·listes, traductors i d’altres professionals vinculats a literatura.
Els organitzadors de La Setmana han concebut aquests deu dies com “l’esdeveniment literari més important del país” i ahir, en presentar-la a l’Ateneu Barcelonès, davant dels representants de les principals institucions, estaven d’acord a subratllar que aquesta serà “La Setmana més gran que hem fet mai”. Desitgem que sigui així i que en pròximes edicions l’esdeveniment encara pugui créixer més: que s’estengui amb força per tots els territoris de parla catalana i que arribi a la població que poques vegades fa servir el català.
