Aquesta setmana he entrat una trentena d’esmenes al “Two-pack”, els dos reglaments que han de donar cos parlamentari al nou tractat de la unió fiscal dels països de la zona euro. Sens dubte l’esmena més important, entrada amb el suport de tot el grup liberal (a la foto Guy Verhofstad, president del grup liberal-demòcrata i ex-primer ministre belga de 1990 a 1999), ha estat la proposta de creació d’un Fons Europeu de Redempció (“European Redemption Fund”, ERF).

Aquest ERF permetria emetre bons de manera conjunta als Estats membres de la UE amb un deute públic superior al 60% del seu PIB i que vulguin formar-ne part. “L’ERF és un embrió dels eurobons, ja que proposem una mutualització parcial del deute públic”, vaig dir a l’Agència Catalana de Notícies. En tant que ponent del grup liberal-demòcrata en un dels dos reglaments, he entrat altres de les esmenes contemplem la possibilitat que el deute regional sigui inclòs en aquest fons, cosa que permetria que la Generalitat pogués aconseguir finançament a un interès molt més baix que l’actual.

L’ERF donaria un “missatge claríssim” als mercats financers internacionals sobre la condició “irreversible” de l’euro, en tant que primer pas de l’emissió de deute públic comú de tota la zona euro. Aquest fons seria voluntari, ja que només inclouria els Estats membres que en volguessin formar part i tindria una vida de 25 anys. De moment socialdemòcrates, liberals i verds donen suport a aquesta idea alemanya i els populars europeus l’estan estudiant. Aquí en teniu més detalls, en una informació relatada conjuntament amb el meu brillant assistent al PE Aleix Sarri.



1) Objectiu: fer una bossa comuna amb el deute públic de cada país que sobrepassi el 60% del PIB.

2) El deute és assegurat conjuntament per tots els Estats Membres. Mitjançant aquest bossa, anomenada Fons Europeu de Redempció, es podria començar a emetre deute conjunt a partir del 2013.

3) El deute assegurat és tant deute del govern central dels Estats Membres com de la resta de les seves administracions públiques.

4) L’ERF és una mesura temporal i es preveu que duri uns 25 anys. Per cert, el nom de “redempció” és molt alemany (i molt quaresmal, diria jo): en alemany “deute” es diu “Schulde”,… que també vol dir “culpa”. No oblidem que la genètica econòmica i monetària alemanya ha estat modificada per dues brutals hiperinflacions a segle XX que van arruïnar el país i que van ser l’avant-sala del nazisme.

5) Aquest pla parteix d’una proposta del Consell Assesor en Assumptes Econòmiques nomenat per la Cancellera Merkel. El pla respecta les sentències del Tribunal Constitucional d’Alemanya i els Tractats de la UE.

6) No cal que hi participin països amb un deute públic inferior al 60% del PIB, com és el cas d’Holanda i de Finlàndia: això és molt important atesa la rotunda opinió contrària de la població d’aquests països als eurobons.

7) Funcionament: es fa un càlcul de quin valor del deute de cada

Estat Membre està per sobre del 60% estipulat i que, per tant, ha de ser emès per lERF. Exemple: si l’Estat espanyol té un deute públic total que representa un 80% del seu PIB (avui uns 800.000 milions), l’ERF podria emetre nou deute públic en els propers per a l’Estat espanyol de fins a 200.000 milions. Si l’Estat espanyol hagués d’emetre més deute públic, a partir d’aquests 200.000 milions, l’estat hauria de tornar a emetre deute per si mateix… als tipus que els mercats finances estiguin disposats a fixar.

8) En aquests primers anys hi hauria un increment gradual en el pagament d’interessos, des del 1% inicial fins al 3%. A partir del cinquè any el màxim nivell d’interessos que es pagaria és només el 3%, un tipus sensiblement inferior al que cada Estat hauria de pagar per separat.

9) La precondició, en termes de disciplina fiscal, és que al 2016 tots els Estats Membres tinguin com a màxim un dèficit estructural (abans de pagar interessos) del 0,5%. D’aquí les presses per assolir el 3% de dèficit al 2013.

10) S’estima que la mida de l’ERF seria de 2,3 trilions d’euros. Bona part del deute és alemany (580M), italià (958M) i francès (498M).

11) Normes internes: Consell de Govern de l’ERF presidit pel Comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, fins al 2014 el finès Oli Rehn (gran seguidor del Barça!!). Cada Estat Membre tindrà com a representant el seu ministre de finances.

12) Les decisions seran preses per majoria qualificada.

13) El Consell de Govern decidirà sobre els plans de reformes estructurals així com sobre els objectius de dèficit a mig termini.

14) Expulsió: En cas que un Estat Membre no compleixi voluntàriament amb els requisits de disciplina fiscal i reformes macroeconòmiques, serà expulsat del fons de redempció. En cas d’expulsió l’Estat Membre hauria de tornar a finançar aquest deute als mercats internacionals pagant els interessos que aquests demanessin.

15) Per assegurar el pagament a l’ERF una part dels impostos dels Estats Membres aniran directament a ell. Per exemple, s’està considerant una secció de l’IVA o l’IRPF.

16) Segons el pla alemany, com a garantia cada Estat Membre hauria de posar un 20% de la suma que demani en forma de reserves de metalls preciosos o divises.

Altres esmenes: una demana que els governs regionals (la Generalitat de Catalunya) també puguin participar de l’ERF. El Fons donaria a la Generalitat un finançament molt més barat que no pas els fons patriòtics que li costen pràcticament un 7% d’interès; els interessos podrien baixar fins al 2%. Aquest 2012, la Generalitat haurà de pagar més de 2.500 milions d’euros d’interessos del deute, que pràcticament equival a les xifres de les retallades.

També he demanat que l’Estat espanyol publiqui la despesa territorialitzada i que la CE supervisi les regions europees de gran “importància sistemàtica”, entre les quals es trobaria Catalunya. A més, he proposat que es redueixi el poder del Consell Europeu (els Estats) per augmentar el poder de la Comissió Europea a l’hora de posar sancions a cada país: els Estats membres tenen “incentius racionals” per no imposar-se penalitzacions els uns als altres, davant la possibilitat que algun dia ells també en puguin rebre.

Veurem com va el debat i el vot de les esmenes!!