El 7 de novembre de 1931 naixia Unió Democràtica de Catalunya. Avui, 83 anys més tard, s’observa una al·lèrgia absoluta a allò que els fundadors d’Unió anomenaven la “fraternitat espiritual”, és a dir, la col·laboració, la convivència i l’harmonia entre els diversos pobles d’Espanya, des del respecte mutu i no des de la submissió d’un poble a un altre. És la conclusió a què arriba Antoni Castellà a l’Ara, que recorda que Miquel Coll i Alentorn, ja l’any 1963, deia que si una de les dues parts no estava d’acord a confederar-se, “l’única solució compatible amb la dignitat de Catalunya per garantir el seu normal desenvolupament seria la independència”.
Fa bastant més temps, a finals del segle XVIII, un dia el vell Benjamin Franklin es va topar a París amb Danton, el jove advocat revolucionari francès, que li digué que la Declaració d’Independència dels Estats Units no serviria de res sense un exèrcit que fes complir el que proclamava. Llavors Franklin li respongué: “Jove, s’equivoca. Darrere d’aquesta declaració hi ha el poder de la vergonya.” Aquesta anècdota, que explica Jofre Llombart a El Singular Digital, sembla molt escaient de cara a diumenge: els poders de l’Estat poden fer el que vulguin per impedir la consulta, però no es poden permetre oferir imatges al món que denotin que Espanya, a més d’un país corrupte, impedeix l’exercici més elemental de la democràcia.
Com tampoc és propi de democràcies consolidades represaliar qui discrepa de determinades idees majoritàries. Per fortuna, aquesta ideologia del linxament no es va produir ahir la UdG, que finalment va decidir no retirar el títol doctor honoris causa a l’ara magistrada del Constitucional Encarna Roca. El seny, doncs, ha prevalgut a Catalunya, però, en altres latituds: només cal recordar el cessament del fiscal Martín Sol, pel seu tímid suport a la consulta, i l’expedient obert al jutge Santi Vidal, per redactar una suposada Constitució catalana, com assenyala Enric Hernández a El Periódico.
I acabem amb una altra efemèride. El 9-N farà 44 anys que va morir el general De Gaulle, com recorda avui José Antich a La Vanguardia. De Gaulle deia que el caràcter és la virtut dels temps difícils. Un caràcter que ha exhibit Artur Mas amb el procés de participació ciutadana que s’ha tret de la màniga, el qual pot convertir-se per al Govern espanyol en una autèntica bomba de rellotgeria d’efecte retardat. Diumenge es veurà com acaba tot.
